The Philosophy of education in Catalonia in the 20th centurydialectics, synthetics and vitalists

  1. Laudo Castillo, Xavier
  2. Vilanou i Torrano, Conrad
Journal:
Journal of catalan intellectual history: Revista d'història de la filosofia catalana

ISSN: 2014-1564

Year of publication: 2013

Issue: 6

Pages: 115-131

Type: Article

DOI: 10.2436/20.3001.02.80 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Journal of catalan intellectual history: Revista d'història de la filosofia catalana

Sustainable development goals

Abstract

This text is a contribution to the history of philosophy of contemporary education, which presents three major currents in educational philosophy in Catalonia in the 20th century. In the beginning it deals with the line of thinkers represented by Eugenid’Ors and OctaviFullat, who understood education as a dialectic between two poles or opposites in constant conflict.Then it will analyze the synthetic view following Jaume Balmes and the constantly modernizing pedagogy from Cardenal Mercier in the Catholic University of Louvain, which was represented in Catalunya by Professor Joan Tusquets.The third case will review the vitalist authors, Joaquim Xirau and Joan Roura- Parella, who understand education as a revitalizing activity. Finally, within the section on the vitalists, we will look at the cybernetic orientation, represented by Profesor Alexandre Sanvisens, who interpreted education as an open, dynamic enterprise tending toward optimization.The methodology used has been the hermeneutics of texts through analysis, interpretation and contrast with the philosophical-pedagogical of the aforementioned authors.

Bibliographic References

  • BILBENY, N. (1996) «Joaquim Xirau: l’ordre amorós dels valors», a Joaquim Xirau. Filòsof i pedagog. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 29-34.
  • CAMUS, A. (2010) L’Étranger. Barcelona: Gallimard.
  • CAMUS, A. (1986) La nit de la veritat. Escrits i discursos. Barcelona: La Llar del Llibre.
  • CAMUS, A. (1987) El mite de Sísif. Barcelona: Edicions 62.
  • CAMUS, A. (1990) Noces. L’estiu. Barcelona: Edicions 62.
  • CANNON, W. B. (1941) La sabiduría del cuerpo. Versió de J. M. Bellido. Pròleg de J. Joaquín Izquierdo. Nota final del profesor August Pi Sunyer. México: Editorial Séneca.
  • CARRASCOI FORMIGUERA, R., «El professor Walter B. Cannon. Gran amic de Catalunya i de la democràcia espanyola», a La Revista dels Catalans d’Amèrica, 2, novembre 1939, p. 25-37.
  • CARRERAS ARTAU, T. (1931) «Xavier Llorens i Barba», a Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya. Barcelona: Llibreria Catalonia, p. 227-252.
  • CARRERAS ARTAU, T. (1952) Estudios sobre médico-filósofos españoles del siglo XIX. Barcelona: CSIC / Instituto Luis Vives de Filosofía.
  • CHENU, M.-D. (2010) Tomàs d’Aquino, mestre d’espiritualitat. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya-Editorial Pòrtic.
  • COLLELLDEMONT, E. I VILANOU, C. (1997) Joan Roura Parella. En el centenari del seu naixement (1897-1983). Edició a cura d’Eulàlia Collelldemont i Conrad Vilanou. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia.
  • CULLELL RAMIS, J. (1984) «Joan Roura Parella: des de la totalitat», Enrahonar, 10, (1984): 77-84.
  • CULLELL RAMIS, J. (1985) Joan Roura i Parella: pensament i obra.Universitat de Barcelona: Facultat de Filosofia, 1985.
  • FERRER, J. (2011) De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la ela geminada.
  • FUENTES, M. (2011) Un viaje por los extremos. Eugeni d’Ors entre la Gran Guerra y el fascismo (1914-1923). Girona, Universitat de Girona [Tesi doctoral].
  • FULLAT GENÍS, O. (1963) La moral atea de Albert Camus. Barcelona: Editorial Pubul.
  • FULLAT GENÍS, O. (1965) Reflexions sobre l’educació. Barcelona: Nova Terra.
  • FULLAT GENÍS, O. (1966) La sexualidad, carne y amor. Barcelona: Nova Terra.
  • FULLAT GENÍS, O. (1970) La actual peripecia del creer. Barcelona: Nova Terra.
  • FULLAT GENÍS, O. (1972) La educaciónsoviética. Barcelona: Nova Terra.
  • FULLAT GENÍS, O. (1973) Radiografía del ateísmo. Barcelona: Nova Terra.
  • FULLAT GENÍS, O. (1974) Marx y la religión. Barcelona: Planeta.
  • FULLAT GENÍS, O. (1986) Educació: violència i eròtica. Barcelona: Edicions 62.
  • FULLAT GENÍS, O. (1987) Eulàlia, la Ben parlada. Barcelona: Plaza & Janés.
  • FULLAT GENÍS, O. (1988a) La peregrinación del mal. Estudio sobre la violencia educativa. Barcelona: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • FULLAT GENÍS, O. (1988b) La filosofía. Problema y concepto. Barcelona: Vicens-Vives.
  • FULLAT GENÍS, O. (1990) Viatge inacabat. Barcelona: Plaza &Janés.
  • FULLAT GENÍS, O. (1992) Final de viaje. Barcelona: Ceac.
  • FULLAT GENÍS, O. (1993) Problemes d’axiologia antropològica. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1993-1994 de la Universitat Ramon Llull, pronunciada el 5 d’octubre de 1993. Barcelona: Romagraf.
  • FULLAT GENÍS, O. (2001) Els valors d’Occident. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • FULLAT GENÍS, O. (2002a) Pedagogía existencialista y postmoderna. Madrid: Síntesis.
  • FULLAT GENÍS, O. (2002b) El siglo postmoderno (1900-2001). Barcelona: Crítica.
  • FULLAT GENÍS, O. (2005a) L’autèntic origen dels europeus. El cristianisme en la formació d’Occident. Barcelona: Pòrtic.
  • FULLAT GENÍS, O. (2005b) Valores y narrativa. Axiología educativa de Occidente. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • FULLAT GENÍS, O. (2006) La meva llibertat. Inici biogràfic, home, Catalunya, sexe, Déu. Barcelona: Angle Editorial.
  • FULLAT GENÍS, O. (2008) La meva veritat.Història, moral, valors, educació, per què? Barcelona: Angle editorial.
  • FULLAT GENÍS, O. (2010) La meva bellesa. Barcelona: Angle editorial.
  • FULLAT GENÍS, O. (2012) «Albert Camus: un perfil personal», Temps d’Educació, 41, (2012): 231-246.
  • FULLAT, O. I MÈLICH, J.-C. (1989) El atardecer del bien (Una pedagogía freudoexistencialista). Barcelona: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • FULLAT, O. I SARRAMONA, J. (1982) Cuestiones de Educación (Análisis bifronte). Barcelona: Ceac.
  • G. SUELTO DE SÁENZ, P. (1969) Eugenio d’Ors. Su mundo de valores estéticos. Madrid: Plenitud.
  • GOETHE, J. W. (1985) Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister. Barcelona: Edicions 62.
  • JIMÉNEZ MORENO, L. (1983) «El saber estético-lúdico de Eugenio d’Ors», a Actas del III Seminario de Historia de la Filosofía Española. Salamanca, 29 de setiembre1 de octubre de 1982. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, p. 371-384.
  • JIMÉNEZ MORENO, L. (1991) «Acentos d’orsianos sobre el hombre y la cultura», a Aportaciones de filósofos españoles contemporáneos. Madrid: Fundación Fernando Rielo, p. 7-28.
  • LAUDO, X. (2011) «La hipótesis de la pedagogía postmoderna. Educación, verdad y relativismo», Teoría de la Educación. RevistaInteruniversitaria, 23, 2, (2011): 45-68.
  • LLOPART, P. (2002-2003) “De Joaquim Xirau a M. B. Cossío: dotze cartes i una targeta de visita”, Temps d’Educació, 27, (2002-2003): 419-439.
  • LLORENS BARBA, F. (1920) Lecciones de Filosofía. Barcelona: Facultad de Filosofía y Letras.
  • LLORENS BARBA, F. (2010) Filosofia i consciència. Estudi i selecció de textos de Joan Cuscó i Clarasó. Barcelona: Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull [Col·lecció Eusebi Colomer, 12].
  • LLUIS FONT, P. (2011) «El trilema de les cosmovisions», a Homenatge a Jaume Bofill i Bofill. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 87-101.
  • MARAGALL, J. (1986) “La generació filosòfica de 1932”. Revista de Catalunya, 2, (1986): 49- 59.
  • MERCADER, L.; PERAN, M. I BRAVO, N. (1997) Eugenio d’Ors, del arte a la letra. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Monografías de ArteContemporáneo, 3), 1997.
  • MERCIER, D. (1901) Los orígenes de la psicología contemporánea. Madrid: Saenz de Jubero.
  • MERCIER, D. (1909)A mis seminaristas. Barcelona: Luis Gili.
  • MERCIER, D. (1913) «Vers l’unité».Revue Néo-Scolastique de philosophie, 20, 79 (1913): 253-378.
  • MERCIER, D. (1914-1918) OeuvresPastorales.Bruxelles-Paris, Albert Dewit& J. Gabalda [7 volums].
  • MERCIER, D. (1917) Per crucem ad lucem. Cartaspastorales, discursos, alocuciones, etc., Prefacio de Alfredo Baudrillart. París-Barcelona: Editores Bloud y Gay.
  • MERCIER, D. (1926) «In Memoriam». RevueNéo-Scolastique de Philosophie, 28, 9, (1926): 9-22 [Aquest article, publicat poc després de la mort de Mercier, reprodueix extractes de dos textos que corresponen als seus començaments universitaris a Lovaina. Ens referim, en concret, al Rapportsur les étudessupérieures de philosophie (1891) i al discurs que va pronunciar el 2 de desembre de 1894, en un acte organitzat en el seu honor].
  • MOREU, A. C. (2005) «Alejandro Sanvisens y los médicos-filósofos», a Doctor Alexandre Sanvisens Marfull, pedagog i pensador, Barcelona: Universitat de Barcelona [Col·lecció Homenatges, 25], p. 77-86.
  • D’ORS, E. (1916) «La sistematització filosòfica de la pedagogia». Quaderns d’estudi, 1, 1, (1916): 25-32.
  • D’ORS, E. (1947) El secreto de la filosofía. Barcelona,:Iberia.
  • D’ORS, E. (1963) «Filosofía del esquema». Atlántida, 1, gener-febrer, p. 25-31 [Aquest article es feia constar que corresponia a la lliçó 11, apartats 1, 2 i 3, del llibre La Ciencia de la Cultura, que l’editorial Rialp havia de publicar properament, tal com va esdevenir l’any següent (1964)].
  • D’ORS, E. (1964) La Ciencia de la Cultura. Madrid: Rialp.
  • D’ORS, E. (1981) Diálogos. Madrid: Taurus.
  • D’ORS, E. (1988) L’home que treballa i juga. Pròleg i tria de textos d’Octavi Fullat. Vic: Eumo.
  • D’ORS, E. (2000a) Confesiones y recuerdos. Edició d’Alicia García-Navarro. Pròleg de Carlos Pujol. València: Pre-Textos.
  • D’ORS, E. (2000b) Trilogía de la «Residencia de Estudiantes». Pamplona: Eunsa.
  • D’ORS, E. (2002) Lo barroco. Pròleg d’Alfonso E. Pérez Sánchez. Edició preparada per Ángel d’Ors i Alicia García Navarro d’Ors. Madrid: Tecnos/Alianza.
  • PI SUNYER, A. (1944). La unidad funcional. México: Compañía General Editora.
  • PÍNDAR (1987) Epinicis. Odes triomfals de l’Olimpisme clàssic. Barcelona: Edicions del Mall.
  • RAEYMAEKER, L. de (1952) Le Cardinal Mercier et l’Institut Supérieur de Philosophie de Louvain. Louvain: Publications Universitaire de Louvain.
  • RAEYMAEKER, L. de (1962) L’oeuvre universitaire du Cardinal Mercier. Barcelona: Universidad de BarcelonaFacultad de Filosofía y Letras.
  • ROURA, Jaume, (1981). «Quan la filosofia esdevé saviesa. Reflexions entorn del Religio est libertas d’Eugeni d’Ors», Serra d’Or, 266, (1981): 33-35.
  • ROURA-PARELLA, J. (1931) «La educación viva». Revista de Pedagogía, XIV, (1931): 1- 11 [Aquest ar ticle es va reproduir en el llibre Joan Roura-Parella. En el centenari del seu naixement (1897-1983). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997, p. 44-52].
  • ROURA-PARELLA, J. (1939) «La realització de si mateix». Revista dels Catalans d’Amèrica, 2, (1939): 13- 24 [Aquest ar ticle es va reproduir en el llibre Joan Roura-Parella. En el centenari del seu naixement (1897-1983). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997, p. 56-62].
  • ROURA-PARELLA, J. (1940)Educación y Ciencia. México: La Casa de España en México.
  • ROURA-PARELLA, J. (1947) El mundo histórico-social (Ensayo sobre la morfología de la cultura de Dilthey). Mèxic: Biblioteca de Ensayos Sociológicos-Universidad Nacional.
  • ROURA-PARELLA, J. (1950) Tema y variaciones de la personalidad. México, Biblioteca de Ensayos Sociológicos.
  • ROURA-PARELLA, J. (1956) «Causalidad, finalidad y libertad (Tipos de determinación categorial en el hombre)». Homenaje al Dr. Augusto Pi Suñer. México, sense impremta, 1956, p. 207-227.
  • ROVIRÓ, I. (2010) Balmes i el Seminari de Vic. Vic: Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. [Lliçó inaugural del curs 2010-2011].
  • SANVISENS, A. (1953) Un médico-filósofo español del siglo XVIII: el doctor Andrés Piquer. Barcelona: CSIC / Instituto Luis Vives de Filosofía.
  • SANVISENS, A. (1969) «Intento de sistematización estructural de la filosofía de Letamendi» Folia Clínica Internacional (XIX), 7-8, (1969): 390-400.
  • SANVISENS, A. (1984) Cibernética de lo humano. Barcelona: Oikos-Tau.
  • SANVISENS, A. (1989) «La conciencia en educación», a Pagés Santacana, A. (Comp.) Hombre y educación. Barcelona: PPU, p. 269-299.
  • SANVISENS, A. (1993) Relacions entre el cervell i la ment. Barcelona: Universitat de Barcelona/ Facultat de Pedagogia.
  • SANVISENS, A. (1995) «L’educació social, segons Letamendi». Temps d’Educació, 14, (1995): 293-314.
  • SANVISENS, A. (1995-1996) «Conversión de la gimnástica griega al cristianismo, según José de Letamendi». Historia de la Educación, 14-15, (1995-1996): 101-124.
  • SANVISENS, A. (2005) Doctor Alexandre Sanvisens Marfull. Pedagog i pensador. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona [Col·lecció Homenatges, 25].
  • SERRA HUNTER, J. (1945) El pensament i la vida. Estímuls per a filosofar. Pròleg de Josep Carner. Mèxic: Club del Llibre Català.
  • SERTILLANGES, A. D. (1944) La vida intelectual. Barcelona: Editorial Atlántida.
  • SUÁREZ, A. (1988) El género biográfico en la obra de Eugenio d’Ors. Barcelona: Anthropos.
  • THIERY, A. (1895) «Introduction à la Psycho-Physiologie», Revue Néo-Scolastique de Philosophie, II, 6, (1895): 176-187.
  • TUSQUETS, J. (1926) «El Cardenal Mercier». Criterion, II, (1926): 45-56.
  • TUSQUETS, J. (1928) Assaigs de crítica filosòfica. Barcelona: Edicions de la Nova Revista.
  • TUSQUETS, J. (1953) La crítica de las religiones. Barcelona: Lumen (2ª ed.).
  • TUSQUETS, J. (1964-1965) «La pedagogía de los valores, en Eduardo Spranger y Juan Zaragüeta», Perspectivas Pedagógicas, 13-15, (1964-1965): 174-179.
  • TUSQUETS, J. (1966) «Hacia una Pedagogía esencial y existencial. Estudio comparativo del Esencialismo y el Existencialismo pedagógicos», Perspectivas Pedagógicas, 17, (1966): 9-20.
  • TUSQUETS, J. (1975) «El magisterio de Juan Zaragüeta», Perspectivas Pedagógicas, 35-36, (1975): 355-358.
  • TUSQUETS, J. (1972) Teoría de la Educación. Madrid: Magisterio Español.
  • TUSQUETS, J. (1986) Tarzán contra Robot. El neonomadismo y el neosedentarismo, protagonistas de la crisis contemporánea. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.
  • TUSQUETS, J. (1999) El què i el perquè dels dos Concilis Vaticans. Pròleg de Jaume González-Agàpito. Barcelona: Santandreu editor.
  • VILANOU, C. (2011) «Juan Roura-Parella and hisPresence in the United States», Journal of Catalan IntellectualHistory, I, 2 (2011): 131-147.
  • WULF, M. de (1926) «Le philosopher et l’initiateur», en RevueNéo-Scolastique de Philosophie, 28, 10 (1926): 99-124.
  • XIRAU, J. (1998) Obras Completas. I. Escritos fundamentales. Rubí/Madrid: Anthropos/Caja de Madrid [Conté, entre altres textos, els llibres Amor y mundo (1940) i Lo fugaz y lo eterno (1942)].
  • XIRAU, J. (1999) Obras Completas. II. Escritos sobre educación y sobre el humanismo hispánico. Rubí/ Madrid: Anthropos/Caja de Madrid [Conté, entre altres textos, el llibres Manuel B. Cossío y la educación en España (1944) i Vida y obra de Ramón Llull. Filosofía mística (1946)].
  • XIRAU, J. (2000a) Obras Completas. III. Escritos sobre historia de la filosofía. Vol. 1. Libros. Rubí/Madrid: Anthropos/Caja de Madrid.
  • XIRAU, J. (2000b) Obras Completas. III. Escritos sobre historia de la filosofía. Vol. 2. Artículos y ensayos. Rubí/Madrid: Anthropos/Caja de Madrid.
  • XIRAU, R. (1985) «Los filósofos españoles transterrados», a Estudios de Historia de la Filosofía en México. Universidad Nacional Autónoma de México, p. 295-318.
  • ZARAGÜETA, J. (1943) Pedagogía Fundamental, Barcelona. Translation from Catalan by Dan Cohen
Data source: Dialnet