Dones a Catalunya en la transició de l'antic al nou règimesferes públiques i privades., Les

  1. de la Arada Acebes, Raquel
Dirigida per:
  1. Conrad Vilanou Torrano Director

Universitat de defensa: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 24 de de novembre de 2006

Tribunal:
  1. Claudio Lozano Seijas President/a
  2. Isabel Vilafranca Manguán Secretari/ària
  3. Eulàlia Collelldemont Pujadas Vocal
  4. Olegario Negrín Fajardo Vocal
  5. Gloria Mabel Carrillo González Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 129989 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

Treball dinvestigació històrica des duna perspectiva de gènere que es proposa descobrir a partir de lanàlisi de diverses fonts el procés de transició a la modernitat de les dones a Catalunya. A la primera part de la recerca sanalitzen fonts primàries, textos de diferent procedència, que tracten de prescriure el nou paper de les dones a la societat moderna i leducació que ha de contribuir a què desenvolupin llur nova funció social. Aquests documents de primera mà són interpretats a la llum destudis posteriors que sobre pedagogia, història de leducació, filosofia, sociologia i història de gènere han contribuït a donar significat a aquells textos. La investigació parteix de la consideració de les dones com a subjectes de leducació, arran dels discursos pedagògics de Rousseau, Kant i Condorcet, filòsofs de la Illustració. Aquestes consideracions filosòfiques saniran materialitzant amb la constitució dels nous estats liberals. A partir de la consolidació de lEstat liberal a Espanya, les reformes legislatives permeten laccés de les dones al sistema educatiu en lensenyament primari, especialment quan, amb la llei Moyano de 1857, aquest tipus densenyament esdevé obligatori. A Catalunya el procés es concreta a través de diversos projectes descolarització adreçats a les nenes al llarg dels segles XVIII i XIX, sota la iniciativa pública i privada. Per altra banda, sevidencia la influència del discurs de la domesticitat en el desenvolupament curricular de les noves mestres i el nou rol que havien dexercir aquestes professionals en allò que és considerat com a maternitat social, en aquest sentit sanalitzen els primers programes de formació de les mestres i institutrius a la ciutat de Barcelona. La integració de les dones dins la xarxa educativa tindrà una evolució en parallel amb les reformes polítiques i levolució de la teoria de les esferes creada per la burgesia. La influència daquest debat ideològic tindrà una concreció política des de linici del règim liberal a Espanya: Des de leducació domèstica per a les dones proposada per les Corts de Cadis fins a laccés de les primeres dones al Batxillerat i a la Universitat durant el Sexenni Democràtic. Al llarg daquest treball dinvestigació sanalitzen textos dautoritats polítiques, científiques, mèdiques, religioses, literàries i pedagògiques, els noms dels quals permeten copsar que la qüestió de la dona excedia el marc educatiu i esdevenia un problema de primer ordre en lagenda política dels partits de les més diverses tendències ideològiques. Són especialment rellevants els testimonis de les dones que van reividicar el dret a una educació intellectual i a lexercici professional per al seu gènere, esmentem entre daltres a Dolors Aleu, Concepción Arenal, Teresa Mañé, Emilia Pardo Bazán, Pilar Pascual de Sanjuán i Bertha Wilhelmi de Dávila. La segona part de la investigació es fonamenta en lanàlisi estadística dels censos de població pel que fa al procés dalfabetització, a lescolarització, a laccés a la docència i a lensenyament mitjà i universitari. A partir del processament de dades recollides pels censos de població dEspanya a la segona meitat del segle XIX, shan elaborat taules i gràfics que permeten comprovar levolució del procés dalfabetització de la població catalana, laccés a la professió docent i a lensenyament primari, secundari i superior. Finalment, sinclou un exhaustiu repertori bibliogràfic per a poder accedir a les fonts primàries i secundàries que shan considerat dinterès per abordar lobjecte destudi. " SUMMARY: This research into the gender studies is an investigation on the transition to modernity of women in Catalonia. The work is mainly based on direct sources belonging to XIXth century and statistical information about demographic modern censuses. The study stems from the philosophical illustrated conception of women as subjects of education according to Rousseau, Kant and Condorcets pedagogical theories. The influence of this illustrated debate is reflected on the educational policy which shows a constant evolution from the beginning of the liberal regime in Spain to the Gloriosa Revolution. Due to the consolidation of the liberal state in Spain, the legislative reforms allow women to access the educational system in the elementary, compulsory education with Moyanos Law in 1857. This political evolution is compared to some educational projects in public and private schools and from different social groups in Catalonia along the XVIIIth and XIXth centuries. On the other hand, this research analyses the influence of the spheres theory on the curricular development of new women teachers and the role that society established for them, the social maternity. In this area, some initiatives carried out in Barcelona city and referred to women teachers training are analized. Likewise, this research conclusions come from direct sources which inform about the new role of women in modern society and the education they must receive to develop this role. These sources, mainly written by women, are analyzed from the perspective of pedagogical studies, history of education, philosophy, sociology and history of gender. The second part of the research analyses the modern censuses of the population in Catalonia. From these data, tables and graphs have been created. They allow us to check the process of literacy of the Catalan population, the development of primary education and the access to teaching, to secondary education and to the university as well, between 1860 and 1900. Finally, a small chronology and a bibliography are included, so it is possible to consult the primary and secondary sources to approach the subject studied. "