La renovació pedagògica durant el segle XXla cruïlla catalana. dinamismes i tensions

Laburpena

La tesi és un compendi de publicacions que tenen com a comú denominador els processos de renovació pedagògica al llarg del segle XX a Catalunya. L'anàlisi de l'evolució de l'educació a Catalunya al llarg del segle XX situa en un primer pla l'expressió renovació pedagògica que veiem emergir i surar en moments diferents, esquitxant i tacant el mapa educatiu català. De fet, podríem dir que la història de l'educació a Catalunya al llarg del segle XX és, sovint, la història de la renovació o de les renovacions pedagògiques que s'hi han produït. La tesi està organitzada en tres grans blocs:Bloc I - Un primer bloc amb la presentació de la tesi i un apartat que contextualitza els treballs del compendi i els emmarqui en les diverses línies seguides per la historiografia de la renovació pedagògica a Catalunya. El nucli d'aquest apartat és un estudi que analitza el mateix concepte renovació pedagògica i revisa les aportacions historiogràfiques sobre la renovació pedagògica a Catalunya realitzades des del final de la dècada de 1970. Després de realitzar una aproximació a l'anàlisi conceptual de la renovació pedagògica, en aquest estudi es ressegueixen i sistematitzen les principals línies d'investigació i tendències seguides i les principals aportacions i interpretacions realitzades en aquests darrers trenta anys a partir dels estudis i publicacions més significatius.II - El segon bloc està constituït pels deu textos publicats i seleccionats que s'estructuren en tres apartats:a) Entorn de la reflexió pedagògica: la renovació pedagògica i la construcció de les ciències de l'educació.b) Sobre la realitat educativa: la renovació pedagògica davant el problema de l'escola rural.c) Sobre les perspectives de futur. Algunes inquietuds: de l'escola al territori, del problema local al destí global i de l'individu a la humanitat.III- El darrer apartat de la tesi és un epíleg amb les conclusions en les quals es presenta un resum global dels resultats obtinguts de forma conjunta amb la discussió i justificació d'aquests resultats. En el seu conjunt la tesi planteja i obre diversos interrogants de cara a l'anàlisi dels diversos processos de renovació pedagògica a Catalunya. La renovació pedagògica ha estat impulsada des de posicions diferents i diverses i orientada en direccions diferenciades i, en alguns moments, àdhuc divergents, sinó oposades. L'idealisme, el positivisme, el pragmatisme, el psicologisme, el socialisme, l'anarquisme i, al capdavall, multiplicitat de corrents de pensament filosòfics, científics o polítics han apostat per canviar l'escola; o sigui, per renovar-la. Les característiques singulars de la realitat catalana, al llarg del segle XX, han estat un marc idoni per generar i cultivar aquests anhels renovadors i per impulsar la renovació de l'escola. Els processos de construcció o desenvolupament i els processos de trencament o ruptura que mouen els canvis i les transformacions han estat diversos i diferenciats. En tots ells ha aparegut l'educació i l'escola com un element clau en la construcció o reconstrucció del futur. I en tots ells, diversos actors, des de perspectives encara més diverses, han proclamat la necessitat de renovar l'escola i han construït un procés de renovació que, lluny de ser lineal, és complex i, sovint, circular en el sentit que retorna enrere per trobar referents i impulsos per avançar cap al futur. No hi ha doncs una renovació pedagògica a Catalunya sinó diverses renovacions pedagògiques, en el temps i en el contingut.La tesi proposa una visió de la renovació pedagògica més heterogènia que homogènia, més polièdrica que plana, més diversa que uniforme, més fragmentada que continuada, més complexa que esquemàtica i més circular que lineal.