Vers la identitat del pedagoguna construcció vital i professional

Resum

La pedagogia ha quedat com desplaçada de les escoles. Si bé des del segle XVIII s’ han reconegut les aportacions fetes per grans pensadors i personalitats acreditades com a pedagogs, els posseïdors d'un títol en pedagogia no han acabat de tenir cabuda a les institucions educatives, ni tan sols a partir d’un reconeixement específic oficial. En aquest treball, després de fer una anàlisi inicial sobre aquestes qüestions, a partir de la mirada fenomenològica hermenèutica del relat de la seva història de vida, l’autor tracta de fonamentar la necessitat de la incorporació a les institucions educatives de la figura del pedagog professional. En el seu relat, la part central de la tesi descriu la seva experiència professional de gairebé quaranta anys a diverses escoles i institucions, dels quals trenta ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat. Al llarg de la narració d’aquesta experiència s’hi troben situacions i vivències personals que, a partir de la seva lectura, poden evocar en el lector espais de reflexió pedagògica sobre temes relacionats en quatre àmbits: el de les persones, el de les institucions, l’escolar, i el cívico-polític. A mode de conclusions, se suggereixen pistes de reflexió pedagògica i línies d’acció conduents a la definició i els requisits que ha de reunir un pedagog professional expert.