Futbol i religiódimensió simbòlica i pedagògica

Resumen

Sempre s’havia pensat que el concepte religiós i el concepte esportiu pertanyien a dues esferes excloents de la vida de l’ésser humà, dos conceptes vitals contraposats: la vida de l’espiritualitat i la de l`ànima, en contraposició amb una concepció més corpòria de la vida. Per tant, l’atleta de l’esperit i l’atleta del cos no podien conviure plegats en el recorregut vital de les persones. L’aparició del cristianisme, com una escissió del judaisme, es va trobar fortament impregnada d’elements de la cultura clàssica helenística. Com a fil conductor de la tesi doctoral ens centrarem en el pensament de Pau de Tars, cap visible de la comunitat cristiana d’Antioquia. A les seves cartes pastorals va emprar un estil metafòric impregnat d’elements que provenien de la concepció esportivo-afonística que va caracteritzar la “paideia” grega, un mètode pedagògic que unia el desenvolupament de l’intel.lecte amb les pràctiques físico-esportives com a únic camí per a aconseguir la virtut. Creiem que l’herència clàssica al pensament de l’Apòstol quant a la seva concepció agonística de la vida pot incidir de manera positiva en el món del futbol formatiu. Aspectes com l’ascetisme, la negació dels ídols, la professió de fe paulina centrada en l’existència d’un únic Déu han estat alguns dels elements que hem pogut comparar amb el món del futbol contemporani. Les anomenades metàfores esportives paulines centraven un discurs on es feia una crida a la lluita, a l’esforç i a la cooperació que serien presents a la difícil vida dels primers cristians. Atenent a aquests supòsits, en el treball doctoral s’estableixen un seguit de principis axiològics derivats de l’essència del missatge epistolar de Pau i que poden ser utilitzats en la millora de la pedagogia esportiva del futbol fins al punt de poder establir un codi ètic, que pugui ser útil en el terreny de les escoles formatives i també com a eina vàlida per als educadors d’aquest esport. Els elements que van caracteritzar el “corpus paulinum” han estat comparats, en aquest treball, amb trets que es produeixen en el futbol actual. D’igual manera que l’Apòstol aconsellava les comunitats cristianes, podem extrapolar aquest missatge per tal d’aconseguir un esport més pur, on el “fair play” esdevingui un dels elements que el defineixin. En els darrers anys, el futbol ha assolit una dimensió extraordinària, fins al punt que podem afirmar que ha esdevingut un substitut de la religió. El naixement mateix del futbol ens traslladaria a l’àmbit d’allò religiós, perquè quan va aparèixer, durant l’època victoriana anglesa, pedagogs com ara Thomas Arnold van proposar un nou sistema educatiu recuperant aspectes de l’antic mètode clàssic d’educació. Així doncs, les pràctiques esportives (com a element complementari i necessari al curriculum escolar) van tornar a prendre volada després de romandre durant segles a l’oblit. En l’aparició del futbol, remarquem el paper de l’Església anglicana, que (de la mà del cardenal Newton) va potenciar el futbol com a element terapèutic per a la classe obrera industrial i també com a mecanisme d’evangelització. El discurs que abans era propi d’allò sagrat s’ha instal.lat actualment en el món profà, i més concretament en el món del futbol; d’aquesta manera, aspectes com ara la salvació, la resurrecció, els miracles i els precs han entrat a formar part del context esportiu. Considerant tots aquests supòsits, a la present tesi doctoral es realitza un acurat estudi comparatiu dels ritus i dels símbols característics del context religiós cristià i la seva relació amb el món del futbol contemporani. La religió com a fet cultural fa referència a un fet humà complex i específic, un conjunt de sistemes de creences, de pràctiques, de símbols i d’estructures socials, a través de les quals l’ésser humà viu la seva relació amb el món d’allò sagrat. En reemplaçar el fet religiós, el futbol contemporani ha assumit bona part d’aquestes pràctiques en un context profà.