Lectura pedagògica de la novetat cristiana. Una aproximació a través de la filosofia de l’educació de Joaquim Xirau i Octavi Fullat

  1. Raquel de la Arada 1
  2. Conrad Vilanou Torrano 1
  3. Antonieta Carreño Aguilar 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258,  2013-9632

Any de publicació: 2014

Títol de l'exemplar: Pedagogies i tradicions religioses i culturals

Número: 23

Pàgines: 13-50

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Resum

En aquest article es du a terme una lectura pedagògica del cristianisme, des de la perspectiva de la novetat que va representar en relació amb el món hel·lenista. Es procedeix, doncs, a una hermenèutica que té ben present la filosofia de l’educació de Joaquim Xirau (1895-1946) i Octavi Fullat (nascut el 1928). Amb aquestes premisses, es revisa la síntesi de la paidéia cristiana que va tenir resistències importants, en ambdós bàndols: en el món cristià i en el pagà. Seguidament s’analitza la figura de Crist-Pedagog, des del moment que el Logos, el Verb, es va fer carn, d’acord amb l’Evangeli joànic i El Pedagog de Climent d’Alexandria (vers 150 - vers 215). A més, és clar que la presència d’un déu personal –Crist fet home– confereix a la pedagogia cristiana una dimensió inequívocament personalista. A continuació, es remarca la influència que es desprèn del fet que el cristianisme proclami que Déu és amor, amb la qual cosa la pedagogia cristiana ensenya a estimar i així distingeix entre eros i charitas. Fora d’això, aquesta dimensió amorosa s’ha convertit en un dels pilars de la pedagogia contemporània, en enfortir la idea de comunitat, aspecte que ha incidit especialment en l’àmbit de l’educació social. Finalment, i a manera de conclusió, es dóna una breu notícia sobre la narrativa pedagògica cristiana, entesa com un procés de llarga duració que ha permès articular i canalitzar la via pedagògica d’Europa i, per extensió, d’Occident.PARAULES CLAU: cristianisme, Xirau, Fullat, paidéia cristiana, Logos, Verb, persona, amor, comunitat.

Referències bibliogràfiques

  • AA. VV. Ratio Studiorum. L’ordenació dels estudis dels jesuïtes. Vic: Eumo, 1999, pàg. 135.
  • ARENAS I VIVES, Daniel. «És Eros un déu? (Introducció a El Convit de Plató)», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, núm. 8 (1996), pàg. 17-33.
  • ARGÁRATE, Pablo. «El concepto de “discípulo” en Ignacio de Antioquía», Studia Monastica, vol. 43, fasc. 2 (2001), pàg. 269-296.
  • BARCELÓ, Pedro. «Fundamentalismo pagano y fundamentalismo cristiano en el siglo IV»; BARCELÓ, Pedro; FERRER, Juan José; RODRÍGUEZ, Inmaculada (eds.). Fundamentalismo político y religioso: de la Antigüedad a la Edad Moderna. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2003, pàg. 43-61.
  • BARDY, Gustave. «L’Église et l’enseignement au IV siècle», Revue des Sciences Religieuse, XIV (1934), pàg. 525-549.
  • BARDY, Gustave. «L’Église et l’enseignement pendant les trois premiers siècles», Revue des Sciences Religieuse, XIII (1932), pàg. 1-28, cita a la pàg. 5.
  • BASABE, Enrique. «El cristianismo y los clásicos paganos. Una persecución original de Juliano el Apóstata», Perficit, 199 (1966), pàg. 1-9.
  • BEATRICE, Pier Franco. «Hellénisme et christianisme aux premiers siècles de notre ère. Parcours méthodologiques et bibliographiques», Kernos. Revue Internationale et Pluridisciplinaire de Religion Grecque Antique, 10 (1997), pàg. 39-56.
  • BISSONIER, Henri. Pédagogie de la Résurrection. De la formation religieuse et de l’éducation chrétienne des «inadaptés». Paris: Fleures, 1959.
  • BISSONIER, Henri. Pedagogía religiosa de los «inadaptados». Introducción a una ortopedagogía catequística. Barcelona: Nova Terra, 1969.
  • BONHOEFFER, Dietrich. Resistencia y sumisión. Cartas y apuntes desde el cautiverio. Salamanca: Sígueme, 1983, pàg. 280-281 [Editades per Eberhard Bethge. Versió espanyola de José J. Alemany].
  • BOSCH VECIANA, Antoni. Judaisme alexandrí i filosofia. Barcelona: PPU, 2001, pàg. 19.
  • BRAGUE, Rémi. La infraestructura metafísica. Assaig sobre el fonament de la vida humana. Barcelona: Cruïlla, Fundació Joan Maragall, 2010, pàg. 67.
  • BULTMANN, Rudolf. «La conception de l’homme et du monde dans le Nouveau Testament et dans l’Hellénisme», Foi et compréhension. L’historicité de l’homme et de la révélation. Paris: Éditions du Seuil, 1970, I, pàg. 438-458 (la cita correspon a la pàg. 449).
  • CLIMENT D’ALEXANDRIA. El Pedagog. Barcelona: Proa, Facultat de Teologia de Catalunya, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003.
  • CONGAR, Yves. «Pour une histoire sémantique du terme Magisterium», Revue des Sciences Philosophiques et Théologiques, 60 (1976), pàg. 85-98. Una traducció sintetitzada d’aquest article, es va publicar a Selecciones de Teología, vol. 17, núm. 65 (1978), pàg. 3-8.
  • CONGAR, Yves. «Bref historique des formes du “Magistère” et de ses relations avec les docteurs», Revue des Sciences Philosophiques et Théologiques, tom 60 (1976), pàg. 99-112. Cita de la versió resumida que va preparar Jose M. Bernal per a la revista Selecciones de Teología, vol. 17, núm. 65 (1978), pàg. 15-20, la cita correspon a la pàg. 15.
  • ESCRIBANO-ALBERCA, Ignacio. «Los apologetas y Clemente de Alejandría. Repulsa y aceptación de la Paideia», Revista Española de Teología, núm. 60 (2000), pàg. 65-83, cita a la pàg. 68.
  • FERRATER MORA, Josep. «Digressió sobre Hel·lenisme i Cristianisme (Història espiritual d’una crisi)», Una mica de tot. Palma: Editorial Moll, 1961, pàg. 68-141 (la cita correspon a la pàg. 123).
  • FERRY, Luc. Aprender a vivir. Filosofía para mentes jóvenes. Madrid: Taurus, 2007.
  • FESTUGIÈRE, André Jean. «Paidéia grecque et éducation chrétienne», Antioche païenne et chrétienne. Libanus, Chrysostome et les moins de Syrie. Paris: Éditions E. de Boccard, 1959, pàg. 211-248.
  • FLOREZ, Ramiro. «Reflexiones sobre el “ordo amoris”», Revista Agustiniana de Espiritualidad, III (1962), pàg. 137-168.
  • FONTÁN, Antonio. «Werner Jaeger: Filología y humanismo», Atlántida, 3 (1963), pàg. 313-325.
  • FULLAT, Octavi. Valores y narrativa. Axiologia educativa de Occidente. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2005.
  • FULLAT, Octavi. L’autèntic origen dels europeus. El cristianisme en la formació d’Occident. Barcelona: Pòrtic, 2004.
  • FULLAT, Octavi. El siglo postmoderno (1900-2001). Barcelona: Crítica, 2002.
  • FULLAT, Octavi. Els valors d’Occident. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001.
  • GARCÍA DE LA MORA, José Manuel. «Werner Jaeger: Filólogo, filósofo y humanista», Convivium, 11-12 (1961), pàg. 175-180.
  • GONZÁLEZ DE CARDEDAL, Olegario. «El Cristo de los filósofos», Saber Leer, [núm. 19], 1988, pàg. 10-11.
  • GRÉGOIRE LE THAUMATURGE. Remerciement a Origène. Paris: Cerf, 1969 [Sources Chrétiennes, 148], pàg. 185-195.
  • GREGORIO TAUMATURGO. Elogio del maestro cristiano. Edició de Marcelo Merino Rodríguez. Madrid: Ciudad Nueva, 1994, 2a ed.
  • HADOT, Pierre. La Philosophie comme manière de vivre. Paris: Albin Michel, 2001.
  • HADOT, Pierre. Ejercicios espirituales y filosofía antigua. Madrid: Siruela, 2006.
  • HADOT, Pierre. No te olvides de vivir. Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales. Madrid: Siruela, 2010.
  • IBSCHER, Gred. «El autor de la “Paideia”», Universitas. Revista Alemana de Letras, Ciencias y Artes, vol. II, 1 (1964), pàg. 57-63.
  • IGNASI D’ANTIOQUIA. «A l’església de Roma», Pares apostòlics. Barcelona: Proa, Facultat de Teologia de Catalunya, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2000, pàg. 151-156 (la cita correspon a la pàg. 153).
  • JAEGER, Werner. Cristianismo primitivo y paideia griega. México: Fondo de Cultura Económica [Breviarios, 182], 1974, pàg. 7.
  • JAEGER, Werner. Paideia: los ideales de la cultura griega, 3 vol. México: Fondo de Cultura Económica, 1942-1945.
  • JAEGER, Werner. Alabanza de la ley. Los orígenes de la filosofía del derecho y los griegos. Madrid: Instituto de Estudios Políticos, 1953, pàg. 78.
  • JULIÀ EMPERADOR, DIT L’APÒSTATA. Contra els galileus. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
  • KIEFFER, René. Le primat de l’amour. Commentaire épistémologique de I Corinthiens 13. Paris: Les Éditions du Cerf, 1975.
  • La Bíblia de Montserrat. Andorra: Editorial Casal i Vall, 1992 [6a ed.].
  • LABRADOR, Carmen. «Felipe Melanchton, iniciador de la segunda enseñanza», Miscelánea Comillas, 42 (1984), pàg. 17-36.
  • LASSO DE LA VEGA, José. «En la muerte de Werner Jaeger», Estudios Clásicos, 37 (1962), pàg. 30-47.
  • LLAMAS MARTÍNEZ, José Antonio. Hombre y educación en el paleocristianismo: Clemente de Alejandría. Madrid: UNED, 2001.
  • LLUÍS FONT, Pere. «El Cristianisme», Les intuïcions fonamentals de les grans religions. Barcelona: Editorial Cruïlla, 1991, pàg. 29-53 (la cita correspon a la pàg. 36).
  • LLUÍS FONT, Pere. «Reflexions sobre la inculturació grecoromana del cristianisme», La Bíblia i el Mediterrani. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya - Publicacions de l’Abadia de Montserrat [Actes del Congrés de Barcelona, 18-22 de setembre de 1995], 1997, vol. I, pàg. 191-204.
  • LUTER. Obras. A los magistrados de todas las ciudades alemanas, para que construyan y mantengan escuelas cristianas. Salamanca: Sígueme, 1977, pàg. 213-232, [Edició de Teófanes Egido].
  • LUTERO, Martín. Antología. Barcelona: Ed. Pleroma, 1983, pàg. 65-110.
  • MARROU, Henri-Irénée. ¿Decadencia romana o antigüedad tardía? Madrid: Rialp, 1980, pàg. 45.
  • MARROU, Henri-Irénée. «Les Arts Libéraux dans l’Antiquité classique», Arts libéraux et Philosophie au Moyen Âge. Mont-real-Paris: Institut d’Études Médiévales-Libraire Philosophique J. Vrin [Actes du Quatrième Congrès International de Philosophie Médiévale. Université de Montréal, Canada. 27 d’agost -2 de setembre de 1967], 1969, pàg. 5-27.
  • MARTÍNEZ, Enrique. «El término prosopon en el encuentro entre fe y razón», Espíritu, LIX, 139, 2010, pàg. 173-195.
  • MATERNE, Pierre-Yves. La condition de disciple. Éthique politique chez J. B. Metz et S. Hauerwas. Paris: Les Éditions du Cerf, 2013, pàg. 13.
  • MONTI, Emilio N. Lutero: ayer y hoy. Lutero y la educación popular. Buenos Aires: Ediciones La Aurora, 1984, pàg. 159-173.
  • NYGREN, Anders. Eros y ágape: la noción cristiana del amor y sus transformaciones. Barcelona: Sagitario, 1969.
  • PASCAL, Blaise. Pensamientos. Madrid: Alianza Editorial, 1981, pàg. 105 i pàg. 131.
  • PINTOR RAMOS, Antonio. El humanismo de Max Scheler. Estudio de su antropología filosófica. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1978.
  • RUPP, Horst. «Philipp Melanchton (1497-1560)», Perspectivas, XXVI, 3 (setembre 1996), pàg. 659-669.
  • SAN AGUSTÍN. «Exposición de la Epístola de San Juan a los Partos», Obras de San Agustín. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, [BAC, núm. 187], 1959, pàg. 304, 1a ed.
  • SAN AGUSTÍN. «Homilías sobre la primera Carta de San Juan a los Partos», Obras de San Agustín. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, [BAC, núm. 187], 2003, pàg. 508, 2a ed.
  • SÁNCHEZ NAVARRO, Luis. «Ser discípulo (Mt 11, 29)», Estudios Bíblicos, 63 (2005), pàg. 235-250.
  • SCHELER, Max. Ordo amoris. Madrid: Caparrós Editores, 1996, pàg. 45.
  • TACIÀ. «Discurs contra els grecs», Apologetes del segle II. Introducció de Josep Martí i Aixalà. Barcelona: Proa, Facultat de Teologia de Catalunya, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1993, pàg. 147-183.
  • TERTULIANO-NOVACIANO. De Spectaculis. Ayer y hoy del espectáculo deportivo. Madrid: Ediciones Clásicas, 2001.
  • TREVIJANO ETCHEVERRÍA, Ramón. «La Didaskalía de Orígenes: caracteres de su doctrina», Scriptorium Victoriense, XVIII (1971), pàg. 5-34 i pàg. 121-154.
  • VIVES, Joan Lluís. Introducció a la saviesa. Barcelona: Proa, Facultat de Teologia de Catalunya, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992, pàg. 64.
  • WASZINK, Jan Hendrik. «Pompa diaboli», Vigiliae Christianae, vol. I (1947), pàg. 13-41.
  • WENDEL, Hans Jürgen; BERNARD, Wolgang (Hrsg.). Melanchton uns das Lehrbuch des 16. Jahrhunderts. Rostock: Universität Rostock, 1997.
  • XIRAU, Joaquim. «Amor y mundo», Obras Completas, I. Escritos fundamentales. Barcelona: Anthropos, 1998, pàg. 166.
  • XIRAU, Joaquim. «La concepción del mundo de Goethe» (1932), Obras Completas, III. Escritos sobre historia de la filosofía, vol. 2, Artículos y ensayos. Barcelona: Anthropos, 2000, pàg. 226.
Fuente de los datos: Dialnet