Joc, humanisme i pedagogiala virtut de l'eutrapèlia

  1. Bantulà Janot, Jaume 1
  2. Vilanou Torrano, Conrad 2
  1. 1 Universitat Ramon Llull
    info

    Universitat Ramon Llull

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/04p9k2z50

  2. 2 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport

ISSN: 1138-3194

Ano de publicación: 2009

Título do exemplar: El joc: A la recerca de l'homo ludens

Número: 25

Páxinas: 53-89

Tipo: Artigo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport

Resumo

Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.

Referencias bibliográficas

  • HUIZINGA, J., Homo ludens. Madrid, Alianza Editorial, 2000.
  • MOLTMANN, J., Sobre la libertad, la alegría y el juego. Los primeros libertos de la creación. Salamanca: Ediciones Sígueme, 1972, p. 31.
  • GUARDINI, R., El espíritu de la liturgia [Cuadernos Phase, núm. 100]. Barcelona, Centre de Pastoral Litúrgica, 1999, p. 69.
  • RAHNER, H., El hombre lúdico. Valencia: Edicep, 2002 [Aquest treball va ser presentat al Congrés d’Eranos el 1948, i va aparèixer l’any següent a l’Anuari d’Eranos. L’any 1952 es va publicar com a llibre independent, de manera que es considera una segona edició].
  • RAHNER, H., El hombre lúdico, obra citada, p. 9.
  • RAHNER, H., «El hombre cristiano en el trabajo y en el ocio», en Humanismo y teología de Occidente. Salamanca: Sígueme. 1968, pp. 151-152.
  • COX, H., Las fiestas de locos. Ensayo teológico sobre el talante festivo y la fantasía. Madrid: Taurus, 1972 [Reimpressió 1983], p. 19.
  • MOLTMANN, J., Sobre la libertad, la alegría y el juego. Los primeros libertos de la creación, obra citada, p. 31.
  • RAHNER, H., El hombre lúdico, obra citada, p. 15.
  • MERCÉ VARELA, A., Pierre de Coubertin. Barcelona, Edicions 62, 1992, p. 58.
  • Jeux des rois, rois des jeux. Le jeu de paume en France. Musée National du château de Fontainebleau, 2 octobre 2001-7 janvier 2002. Paris: Réunion des Musées Nationaux, 2001
  • BONHOMME, G., De la paume au tennis. Paris: Gallimard, 1991
  • MEHL, J. M., «Le jeu de paume: un élément de la sociabilité aristocratique à la fin du Moyen Âge et au début de la Renaissance», Sport/Histoire, 1, 1987, pp. 19-30
  • MEHL, J. M., «Le jeu de paume», en Les jeux au royaume de France du xiii au début du xvie siècle. Paris: Fayard, 1990, pp. 31-48.
  • JUSSERAND, J. J., Les sports et jeux d’exercice dans l’Ancienne France [1901]. Genève-Paris: Slatkine Reprints, 1986, cap. VI «Paume, soule, crosse et leurs dérivés», pp. 232-326.
  • BASCETTA, C., Sport e Giuochi. Tratatti e scritti dal xv al xviii secolo. Milano: Edizioni Il Polifilo, 1978, p. XXXVI.
  • Philippe Ariès i Jean-Claude Margolin– Les jeux à la Renaissance. Actes du xxiiie. Colloque International d’Études Humanistes. Tours, juillet 1980. Paris: J. Vrin, 1982.
  • Pere Hernández «La misteriosa aritmètica del 15, 30 i 40», en el llibre col·lectiu Dels anglesos al professionalisme (Barcelona: Federació Catalana de Tennis, 2008), pp. 12-15.
  • THORPE, T., «Le tennis», en Jeux des rois, rois des jeux. Le jeu de paume en France. Musée National du château de Fontainebleau, 2 octobre 2001-7 janvier 2002. Paris: Réunion des Musées Nationaux, 2001, p. 61.
  • BONHOMME, G., De la paume au tennis. Paris: Gallimard, 1991, pp. 16-17.
  • MEHL, J. M., «Les jeux sportives de Philippe Le Hardi, duc de Bourgogne», en Des Jeux et des Sports. Actes du Colloque de Metz, 26-28 septembre 1985, présentés par Alfred Wahl. Metz: Centre de Recherche Histoire et Civilisation de l’Université de Metz, 1986, pp. 25-34.
  • MEHL, J. M., Jeux, sports et divertissements au Moyen Âge et à l’Âge Classique. Paris: Éditions du CTHS, 1993, p. 17.
  • Concilis Provincials Tarraconenses. Edició de Josep M. Marquès. Barcelona: Proa, 1994, p. 111.
  • Eukene MARTÍNEZ DE LAGOS, Ocio, diversión y espectáculo en la escultura gótica. Las iglesias navarras como espejo de una realidad artística medieval. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2007
  • BALIUS, R., «Relieves de juegos y deportes en el coro de la Catedral de Barcelona», Apuntes de Medicina Deportiva, XVII, núm. 67, 1980, p. 163.
  • JULIÀ VIÑAMATA, J.-R., «Jocs de guerra i jocs de lleure a la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana», Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 1, juliol de 1992, p. 21.
  • RODRÍGUEZ-SAN PEDRO BEZARES, L. E. i MARTÍNEZ DEL RÍO, R., Estudiantes de Salamanca. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2001, p. 52.
  • CASTIGLIONE, B., Il libro del Cortegiano. Torino: Einaudi, 1998, p. 54 [Llibre primer, XXI].
  • VIVES, J. L., Introducció a la saviesa i altres escrits. Barcelona: Proa, 1992, p. 115.
  • DEPAULIS, T., «Héroard et les jeux “oisifs” du Petit Louis XIII», Jeux, sports et divertissements au Moyen Âge et à l’Âge Classique. Paris: Éditions du CTHS, 1993, p. 113.
  • RABELAIS, F., Gargantua i Pantagruel. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 62.
  • Epistolario español. Colección de cartas de españoles ilustres antiguos y modernos. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1952, tomo segundo, p. 285.
  • Buenaventura Delgado, «La educación física del caballero medieval», Historia de la Educación, núms. 14-15, 1995-1996, pp. 61-71.
  • SAAVEDRA FAJARDO, D., «Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas», en Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernández Navarrete. Madrid: Biblioteca de Autores, 1947, p. 16.
  • FOISIL, M., «Le corps de l’adolescent royal», en Le corps à la Renaissance. Acte du XXXe Colloque de Tours 1987. Paris, Aux Amateurs de Livres, 1990, pp. 309-320.
  • François Rigolot, «Les jeux de Montaigne», en Les Jeux à la Renaissance. Études réunies par Philippe Ariès et Jean-Claude Margolin. Actes du XXIIIè Colloque International d’Études Humanistes. Tours, Juillet 1980. Paris: J. Vrin, 1982, pp. 325-341.
  • MONTAIGNE, M., Assaigs. Barcelona: Proa, 2007, p. 509 [Llibre segon, XVII].
  • MARIANA, JUAN DE, Obras. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1950, tomo segundo, p. 506.
  • «Beaucoup plus qu’un livre scolaire, l’ouvrage est un recueil littéraire de réflexions morales destiné aussi aux adultes» («Introduction», a DESIDERII ERASMI ROTERODAMI, Opera omnia. Vol. I-3. Amsterdam: North-Holland Publishing, 1972, p. 8) [Aquest volum aplega els Colloquia, en edició de L.-E. Halkin, F. Bierlaire i R. Hoven].
  • Llorenç Riber va traduir aquest vers de l’Art Poètica (344) de la manera següent: «captivant el lector i alhora adoctrinant-lo» (HORACI, Sàtires i Epístoles. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927, p. 135).
  • RABELAIS, F., Gargantua i Pantagruel, obra citada, p. 62.
  • DERWA, M., «Un aspect du colloque scolaire humaniste: le dialogue à variations», Revue de la littérature comparée, XLVIII, 1974, 2, pp. 190-202.
  • BIERLAIRE, F., «Le jeu a l’école latine et au collège», en Les Jeux à la Renaissance. Études réunies par Phi-lippe Ariès et Jean-Claude Margolin. Actes du XXIIIè Colloque International d’Études Humanistes. Tours, Juillet 1980. Paris: J. Vrin, 1982, pp. 489-497.
  • C. Labrador, «Felipe Melanchton, iniciador de la segunda enseñanza humanista», Miscelanea Comillas, vol. 42, núm. 80, 1984, p. 34.
  • VIVES, J. Ll., Introducció a la saviesa i altres escrits. Barcelona: Proa, 1992, p. 56
  • Carlo Bascetta Sport i Giuochi. Trattati e scritti dal xv al xviii secolo. Milano: Edizioni Il Polifilo, 1978, vol. II, pp. 272-323.
  • RENSON, R., «Le jeu chez Juan Luis Vives», en Les Jeux à la Renaissance. Études réunies par Philippe Ariès et Jean-Claude Margolin. Actes du XXIIIè Colloque International d’Études Humanistes. Tours, Juillet 1980. Paris: J. Vrin, 1982, pp. 469-487.
  • Colección de cartas de españoles ilustres antiguos y modernos, recogida y ordenada por Eugenio de Ochoa. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1952, tomo segundo, p. 526.
  • Llorenç Riber en les Obras Completas de Joan Lluís Vives. Obras Completas. Madrid: Aguilar, 1948, vol. II, p. 959.
  • DESIDERII ERASMO ROTERODAMI, Opera Omnia. Vol I-3. Amsterdam: NorthHolland Publishing, 1972, pp. 164-166.
  • ERASMO, De la urbanidad en las maneras de los niños. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1985, p. 75.
  • MEHL, J. M., «Le jeu de paume: un élement de la sociabilité aristocratique à la fin du Moyen Âge et au début de la Renaissance», Sport/Histoire, núm. 1, 1988, p. 28.
  • VIGARELLO, G., «Le maniement de l’épée, une technique et une pédagogie du corps au xvie siècle», en Le corps à la Renaissance. Acte du xxxe Colloque de Tours 1987. Paris: Aux Amateurs de Livres, 1990, pp. 351-355.
  • LORD CHESTERFIELD, Cartas a su hijo. Barcelona: Acantilado, 2006.
  • BERGENER, L., Les «sports» dans les Encyclopédies de Paris et d’Yverdon. Genève: Éditions Clairefontaine, 1987.
  • POCIELLO, Ch., «Quelques indications sur les déterminants historiques de la naissance des sports en Anglaterre (1780-1869)» en Sports et société. Approche socio-culturelle des pratiques. Paris: Vigot, 1987, pp. 36-37.
  • LAPRÉE, J. Ch., «Le jeu de paume à l’aube du xxi siècle» en Jeux des rois, rois des jeux. Le jeu de paume en France. Paris: Réunion des Musées Nationaux, 2001, p. 74.
  • DUMAS, A., Els tres mosqueters. Barcelona: Edicions La Magrana, 1995 (2a ed.), p. 57.
  • QUIGNARD, P., Tots els matins del món. Barcelona: Columna, 1992, p. 53.
  • OLIVARES SÁNCHEZ, M. del P., «La Casa del Juego de Pelota», Archivo Secreto, núm. 3, 2006, pp. 192-196.
  • JOVELLANOS, Obras. Tomo primero. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1963, p. 495.
  • MOLTMANN, J., Sobre la libertad, la alegría y el juego. Los primeros libertos de la creación, obra citada, p. 24.
  • LUTERO, Obras. Salamanca: Sígueme, 1977, p. 228.
  • Ratio Studiorum. L’ordenació dels estudis dels jesuïtes. Vic: Eumo Editorial, 1999, p. 24.
  • Autobiografías de soldados (siglo XVII). Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1956, p. 78.
  • Hi ha versió castellana d’ambdós tractats en l’obra De Spectaculis. Ayer y hoy del espectáculo deportivo. Madrid: Ediciones Clásicas, 2001.
  • MARIANA, J. de, «Tratado contra los juegos públicos», Obras. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1950, tomo segundo, p. 457.
  • MARIANA, J. de, «Discurso de las cosas de la Compañía», Obras. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1950, tomo segundo, p. 600.
  • SANT FRANCESC DE SALES, Introducció a la vida devota. Traducció catalana d’Antoni Ferrer. Barcelona: Editorial Balmes, 1949, p. 222 [Tercera part, ca- pítol xxxi].
  • OVIDI NASÓ, P., Art amatòria. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1977, p. 54.
  • Hugo Rahner «Eutrapelie, eine vergessense Tugend», Geist und Leben, 1954, pp. 346-353
  • Hugo Rahner «Eutrapélie», Dictionnaire de Spiritualité, Ascétique et Mystique. París: Beauchesne, 1961, tome IV, pp. 1726-1730.
  • BELLINI, G. (Ed.), Actas del VII Congreso de la Asociación internacional de Hispanistas. Roma: Bulzoni, 1982, pp. 153-169.
  • SANTO TOMÁS DE AQUINO, Suma de Teología II, parte-I-II. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1989, p. 462.
  • SANTO TOMÁS DE AQUINO, Suma de Teología III, parte II-II (a). Madrid: BAC, 1995, p. 577.
  • SANTO TOMÁS DE AQUINO, Suma de Teología IV, parte II-II (b). Madrid: BAC, 2001, p. 515.
  • SANTO TOMÁS DE AQUINO, Suma de Teología IV, parte II-II (b). Madrid: BAC, 2001, p. 561.
  • Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions, 1985, vol. iii, p. 826.
  • EIXIMENIS, F., Llibres, mestres i sermons. [Edició a cura de David Guixeras i Xavier Renedo]. Barcelona: Barcino, 2005, p. 215.
  • EIXIMENIS, F., Llibres, mestres i sermons, obra citada, p. 216.
  • RENEDO i PUIG, X., «Turpia feminarum incessa lascivarum (El joc teatral en el capítol 283 del Tirant lo Blanc)», dins Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del vii Col·loqui de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval. Girona, juliol de 1992. Edició a cura de Francesc Masip. Barcelona: Institut del Teatre, 1995, pp. 209-216.
  • EIXIMENIS, F., Llibres, mestres i sermons, obra citada, pp. 234-236.
  • RENEDO i PUIG, X., «Turpia feminarum incessa lascivarum (El joc teatral en el capítol 283 del Tirant lo Blanc)», en Formes teatrals de la tradició medieval, obra citada, p. 211.
  • DESIDERII ERASMO ROTERODAMI, Opera Omnia. Vol I-3. Amsterdam: North-Holland Publishing, 1972, pp. 453-469. Aquest diàleg va ser incorporat per J. Pin i Soler en la segona sèrie dels Col·loquis d’Erasme que va traduir amb el títol –després de diverses indecisions– de «La Partera» (Coloquis familiars. Barcelona: L’Avenç, 1912, pp. 179-237).
  • SAN IGNACIO DE LOYOLA, Obras Completas. Edició del P. Ignacio Iparraguirre. Madrid: BAC, 1952, pp. 874-875.
  • WARDROPPER, B. W., «La eutrapelia en las novelas ejemplares de Cervantes», en BELLINI, G. (Ed.), Actas del VII Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas. Roma: Bulzoni, 1982, p. 157.
  • Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, de Joan Corominas i J. A. Pascual, Madrid: Gredos, 1986, tom v, p. 663.
  • GRACIÁN, B., «El discreto», en Obras Escogidas de Filósofos. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1953, p. 550.
  • FEIJOO, B. J., «Verdadera y falsa urbanidad», Obras escogidas. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1952, p. 388.
  • FEIJOO, B. J., «Verdadera y falsa urbanidad», Obras escogidas. Madrid: Biblioteca de Autores Españoles, 1952, p. 395.
Fonte de datos: Dialnet