La natura, entre l'esport i la guerravers una ètica de la responsabilitat

Resum

En aquest article es planteja una aproximació a la natura des de la doble perspectiva de l’esport i de la guerra. De fet, ambdós fenòmens no es poden deslligar del progrés científic i tecnològic derivat de la modernitat. Tant és així que, bo i aprofitant l’avinentesa d’haver-se complert l’any 2009 el 150 aniversari de la mort d’Alexandre von Humboldt –una efemèride que ha romàs en un segon terme per la commemoració de l’any Darwin– aquí es descriu el model humboldtià de ciència natural que formula una visió global i unitària del món natural. Si s’hagués seguit aquesta via, la naturalesa –exaltada a la categoria d’un paradís harmònic– difícilment hauria estat malmesa. Malauradament, i a través d’un procés en què la pedagogia va tenir un paper important, la naturalesa va sofrir els estralls dels vents romàntics. En efecte, el neonomadisme pedagògic d’arrel romàntica va veure en la naturalesa un lloc privilegiat per promoure la vida a l’aire lliure, l’esperit d’aventura i la pràctica esportiva i, nogensmenys, per dur a terme exercicis de caràcter premilitar que a la llarga propiciaren el desencadenament dels conflictes bèl·lics i, més en concret, les dues darreres guerres mundials. En realitat, l’esport i la guerra van experimentar un gran desenvolupament durant el segle passat gràcies a una visió mecànica de la vida que va assumir el progrés científic i tècnic de la modernitat. Finalment, i d’acord amb la filosofia de Hans Jonas, s’aposta per una ètica de la responsabilitat a fi que la pràctica esportiva –i especialment, les activitats a la natura– es puguin inscriure dins dels paràmetres de la sostenibilitat, sense oblidar que la cultura de la pau pot ser un bon antídot per aturar la bel·ligerància inherent a qualsevol temptació militarista.