La recepció de la filosofia de l’educació de Giovanni Gentiledel neoidealisme al neoespiritualisme

  1. Jordi Garcia Farrero 1
  2. Isabel Vilafranca Manguán 1
  3. Conrad Vilanou Torrano 1
  1. 1 Universitat de Barcelona (Espanya)
Revista:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258,  2013-9632

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: La construcció històrica del dret a l’educació en contextos de transició política democràtica

Número: 27

Páginas: 179-222

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Resumen

En aquest article es duu a terme una aproximació a la recepció de la filosofia de l’educació de Giovanni Gentile (1875-1944), un dels pensadors més importants del corrent neoidealista que l’any 1922 va formar part del primer gabinet de Mussolini com a ministre d’Instrucció Pública, des d’on va endegar una reforma educativa de caràcter humanista, conservadora i elitista, que va merèixer l’atenció dels nostres educadors. En aquest sentit, i després d’unes notes introductòries sobre el Risorgimento, es presenta el combat que el neoidealisme va mantenir contra el positivisme i el liberalisme, en uns moments de profunda crisi en la cultura europea. A continuació, es revisa l’alternativa que va representar el monisme neoidealista, que redueix la pedagogia a una disciplina estrictament filosòfica, a l’esquema pedagògic herbartià, que com és sabut separa l’educació en dues grans esferes, la psicològica i l’ètica. Finalment, es detallen alguns aspectes de l’herència de Gentile dins del franquisme i, sobretot, es planteja la seva incidència sobre el neoespiritualisme (amb autors com ara Michele Federico Sciacca), vist com un fruit tardà del neoidealisme. Si després de 1945 el neoidealisme va perdre adeptes, a partir del maig del 68 el neoespiritualisme va començar a retrocedir, justament quan s’anunciava la mort de la Pedagogia o, el que és el mateix, la mort de la Pedagogia filosòfica que –per alguns– equival a pedagogia dogmàtica o pedagogia metafísica.Paraules clau: filosofia de l’educació, història de l’educació, neoidealisme, Giovanni Gentile, feixisme, franquisme, neoespiritualisme, M. F. Sciacca.

Referencias bibliográficas

  • «Educación y libertad, según Gentile», Revista de Pedagogía, núm. 20 (agost 1923), pàg. 310-311.
  • «Identidad entre la Filosofía y la Pedagogía, según Giovanni Gentile», Revista de Escuelas Normales, I, núm. 1 (gener de 1923), pàg. 25-27.
  • «Manifiesto de los intelectuales del fascismo», Cassigoli, Armando. Antología del fascismo italiano. México: UNAM, 1976, pàg. 166-170.
  • Abbagnano, Nicola; Visalberghi, Aldo. Historia de la Pedagogía. México: Fondo de Cultura Económica, 1964, pàg. 599.
  • Agazzi, Aldo. Historia de la filosofía y de la pedagogía. Alcoy: Marfil, 1971 (2a ed.).
  • Alfiere, Vittorio Enzo. Pedagogia crociana. Napoli: Morano, 1967.
  • Bassani, Giorgio. darrera la porta. Barcelona: Edicions 62, 1989, pàg. 101.
  • Bassani, Giorgio. Lida Mantovani y otras historias de Ferrara. Barcelona: Barral editores, 1971, pàg. 167.
  • Bidagov, Ramón. «Nueva era de los concordatos», Razón y Fe, núm. 365-366 (1929), pàg. 95-120 [La cita correspon a la pàg. 119].
  • Bobbio, Norberto. Ensayos sobre el fascismo. Selección de textos, traducción e introducción de Luis Rossi. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes-Buenos Aires; Prometeo Libros, 2006, pàg. 106.
  • Bottai, Giuseppe. «Trabajo y trabajadores en la “Carta de la Escuela”», Revista Nacional de Educación, núm. 1 (1 de enero 1941), pàg. 7-14.
  • Cambó, Francesc. Les dictadures. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1929 (2a ed.), pàg. 108.
  • Canales Serrano, Antonio. «Pemartín y la frustrada fascistización de la enseñanza media española de posguerra», Historia Social, núm. 74 (2012), pàg. 65-84.
  • Capdevila, Josep Maria. «“La filosofia di Giovanni Gentile”, per Emili Giocchetti», Quaderns d’Estudi, núm. 54 (gener-març 1923), pàg. 31-38 i núm. 55 (abril-juny 1923), pàg. 102-107.
  • Casotti, Mario. «Problemas y direcciones generales de la Pedagogía en Italia», Revista Española de Pedagogía, núm. 47 (1949), pàg. 467-478.
  • Cavallera, Hervé. Attività educativa e teoria pedagogica in Benedetto Croce. Bologna: Edizioni Magistero, 1979.
  • Codignola, Ernesto. Historia de la filosofía y de la pedagogía. Buenos Aires: El Ateneo, 1961 (3a ed.).
  • Colom Cañellas, Antonio J.; Rincón Verdera, Juan C. «Epistemología neoidealista y fracaso fundacional del saber educativo», Teoría de la Educación, 16 (2005), pàg. 19-47 [La cita correspon a la pàg. 40].
  • Corpus Barga. Viajes por Italia. Sevilla: Renacimiento, 2005, pàg. 174-175.
  • Croce, Benedetto. Breviario de Estética. Cuatro lecciones seguidas de dos ensayos y un apéndice. Madrid: Espasa-Calpe, 1942 (3a ed.) [1a edició de 1938].
  • D’Esplugues, Miquel de. «Bases filosòfiques de l’escola laica o religiosa? (No és aquest el nus del problema)», Criterion, VI, 23 (1930), pàg. 331-343.
  • D’Ors, Eugenio. Novísimo Glosario (MCMXXXXIV-MCMXXXXV). Madrid: Aguilar, 1946, pàg. 114.
  • Del Neri, Italo. L’educazione fascista. Le organizzazioni giovanili maschili e femminili, la scuola, i libri i giornalini, l’arte, l’educazione física. Savona: Marco Sabatelli editore, 2014.
  • Errandonea, Ignacio. «En defensa de la ley de Franco sobre segunda enseñanza», Razón y Fe, núm. 541 (1943), pàg. 102-106 [La cita correspon a la pàg. 105].
  • Errandonea, Ignacio. «En defensa de la ley de Franco sobre segunda enseñanza», Razón y Fe, núm. 542 (1943), pàg. 197-205 [La cita correspon a la pàg. 205].
  • Even-Zohar, Itamar. «El paper de la literatura en la creació de les nacions d’Europa», El funàmbul, 5 (2015), pàg. 72.
  • Ferrière, Adolphe. «José Lombardo-Radice y la renovación de la escuela pública», Tres heraldos de la nueva educación: Hermann Lietz, Giuseppe Lombardo-Radice, Frantisek Bakule. Barcelona: Publicaciones de la Fraternidad Internacional de Educación (s/d), pàg. 84.
  • Flórez, Ramiro. «Recuerdo español de M. F. Sciacca», Revista Agustiniana de Espiritualidad, XVI, núm. 49-50 (1975), pàg. 163-169.
  • Fusaro, Diego. Idealismo e prassi. Fichte, Marx e Gentile. Génova: El Melangolo, 2013.
  • Galí, Alexandre. «Forma i matèria en educació», Criterion, II, núm. 4 (gener-març 1926), pàg. 160-168 [La cita correspon a la pàg. 168].
  • Galindo Romeo, Pascual. «Las escuelas intermedias en Italia (Segunda enseñanza, Escuela complementaria, Gimnasio-Liceo, Instituto femenino, etcétera.)», Universidad (Universidad de Zaragoza), III, 1 (enero-marzo 1926), pàg. 17-31.
  • Gemelli, Agostino. Idee e battaglie per la coltura cattolica. Milano: Vita e Pensiero, 1933.
  • Gennari, Mario: La educación estética. Arte y literatura. Barcelona: Paidós, 1997, pàg. 137.
  • Gentile, Giovanni. «Adesione al Partido Fascista», Scritti Pedagogici. III. La Riforma della Scuola in Italia. Firenze: G. C. Sansoni-editore, 1937 (Seconda edizione,) pàg. 127-128.
  • Gentile, Giovanni. «Educación física y carácter», Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, LIV (1930), pàg. 74 [Consta que aquest article es va reproduir de la Enciclopedia de Educación, de Montevideo, núm. 2 del tom III. Aquest fet posa de manifest la recepció que va tenir l’obra de Gentile a Llatinoamèrica on, justament, va aparèixer el 1946 la versió espanyola del Sommario di Pedagogia].
  • Gentile, Giovanni. «El concepto moderno de la ciencia y el problema universitario», Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, LIV (1930), pàg. 259-267 i pàg. 296-302.
  • Gentile, Giovanni. «El pensiero pedagógico di Hegel», Scritti Pedagogici. I. Educazione e scuola laica. Firenze: G. C. Sansoni, editores, 1937 (quarta edizione riveduta e accresciuta), pàg. 356.
  • Gentile, Giovanni. La Riforma dell’Educazione. Discorsi al maestri di Trieste. Firenze: G. C. Sansoni, editore, 1935 (quarta edizione riveduta), pàg. 13.
  • Gentile, Giovanni. Sommario di Pedagogia come scienza filosófica. I. Pedagogia Generale. Firenze: G. C. Sansoni, editore, 1982 (quinta edizione riveduta).
  • Gil Muñiz, Antonio. «Ernesto Codignola y la reforma italiana», Revista de Escuelas Normales, núm. 73-74 (1930), pàg. 164-169.
  • Gramsci, Antonio. Cartas desde la cárcel. Edició i pròleg de F. Fernández Buey. Madrid: Editorial Veintisiete letras, 2010, pàg. 243.
  • Gramsci, Antonio. La alternativa pedagógica. Barcelona: Editorial Nova Terra, 1976, pàg. 176.
  • Gramsci, Antonio. Pasado y presente. Buenos Aires: Granica editor, 1974, pàg. 141 i 154-155.
  • Guallart L. de Goicoechea, José. «La reforma de la instrucción pública en Italia», Universidad (Universidad de Zaragoza), II, 1 (enero-marzo 1925), pàg 130.
  • Herrera Oria, Enrique. «Orientaciones de los estudios secundarios en Italia», Razón y Fe, núm. 347 (1928), pàg. 422-434.
  • Jiménez, María Victoria. «La reforma italiana», Revista de Escuelas Normales, núm. 55 (juniosetiembre 1928), pàg. 223.
  • Johnston, William M. El genio austrohúngaro. Historia social e intelectual (1848-1938). Oviedo: Krk Ediciones, 2009, pàg. 658-670.
  • Jordán Sierra, José Antonio. «Teoría espiritualista de la educación en Rosmini y el Risorgimento italiano», Revista Española de Pedagogía, XLI, núm. 159 (1983), pàg. 119-129.
  • Lafuente, Begoña; Vilanou, Conrad. «El Cardenal Mercier y la Universidad Católica de Lovaina. Sus ecos en España», Cuadernos de Pensamiento, 24 (2011), pàg. 149-188.
  • Levi, Carlo. Crist s’ha aturat a Èboli. Barcelona, Editorial Vergara, 1964, pàg. 59.
  • Levi-Montalcini, Rita. Elogio de la imperfección. Barcelona: Tusquets editores, 2011, pàg. 54-55.
  • Lombardo-Radice, Giuseppe. Lecciones de Didáctica y recuerdos de experiencia docente. Barcelona: Labor, 1933, pàg. 21.
  • Luciani, Albino. Ilustrísimos señores. Cartas del patriarca de Venecia. Madrid: BAC, 1978, pàg. 87.
  • Malaparte, Curzio. Muss. Retrato de un dictador. El Gran Imbécil. Madrid: Editorial Sexto Piso, 2012, pàg. 72.
  • Malaparte, Curzio. Técnicas del golpe de estado. Barcelona: Editorial Planeta, 2009.
  • Mantovani, Juan. Educación y plenitud humanas. Buenos Aires: El Ateneo 1972.
  • Maurois, André. Diálogos sobre el mando. Madrid: Ediciones y Publicaciones, 1947, pàg. 145.
  • Maurois, André. Lyautey. París: Libraire Plon, 1931. Hi ha traducció en castellà: Barcelona, Editorial Surco, 1943. També a Obras Completas. Barcelona: Plaza & Janés, 1966.
  • Maurois, André. Memorias. Barcelona: Aymá, 1944, pàg. 211.
  • Maurois, André. Un art de viure. Barcelona, Vergara, 1963. La traducció va ser realitzada per Carles Soldevila.
  • Mecacci, Luciano. La Ghirlanda fiorentina e la morte di Giovanni Gentile. Milano: Adelphi Edizioni, 2014, pàg. 481-486.
  • Montanelli, Indro. Memorias de un periodista. Testimoni recollit per Tiziana Abate. Barcelona: RBA, 2003, pàg. 220-221.
  • Morando, Dante. Pedagogía. Historia crítica del problema educativo. Barcelona: Editorial Luis Miracle, 1972 (5a ed.).
  • Morató i Pastor, Francesc. «Benedetto Croce, entre ética y política», Zibaldone. Estudios italianos, 1 (2013/1), pàg. 77-99.
  • Morató i Pastor, Francesc. «Giovanni Gentile o el humanismo del devenir», Aullón de Haro, Pedro (Ed.). Teoría del humanismo. Madrid: Verbum, 2010, pàg. 519.
  • Morató, Francesc. «A propósito de algunos textos referentes al pensamiento político de Giovanni Gentile», Res publica, 3 (1999), pàg. 205-216 [en concret, i per aquesta qüestió, pàg. 211].
  • Morente Valero, Francisco. «Libro e Moschetto». Política educativa y política de Juventud en la Italia fascista (1922-1943). Barcelona: PPU, 2001, pàg. 43-73.
  • Muñoz, Orencio. «Giovanni Gentile», Revista de Pedagogía, núm. 26 (febrer 1924), pàg. 53-54.
  • Muntaner, Carme. «La pedagogia en els cursos monogràfics d’alts estudis i d’intercanvi. La pedagogia de Giovanni Gentile», Quaderns d’Estudi, any II, vol. I, núm. 1 (octubre 1916), pàg. 25-32.
  • Papini, Giovanni. Diario. Barcelona: Editorial Mateu, 1963, pàg. 149.
  • Papini, Giovanni. El libro negro. Buenos Aires: Editorial Mundo Moderno (s/d), pàg. 209. La cita correspon a un breu capítol, titulat de manera simptomàtica, «Italia es despojada de su belleza».
  • Papini, Giovanni. Un hombre acabado. Barcelona: Editorial Argos Vergara, 1980, pàg. 67.
  • Papini, Giovanni: San Agustín, Madrid: Ediciones Fax, 1940 (4a ed.).
  • Payne, Stanley G. El fascismo. Barcelona: Altaya, 1996, pàg. 82.
  • Petrocchi, Massimo. «La spiritualità nel Settecento italiano», Cultura e Scuola, núm. 27 (1968), pàg. 68-83 i núm. 28 (1968), pàg. 88-98.
  • Pour un nouvel humanisme. Genève: Rencontres Internationales - Éditions de la Baconnière - Neuchâtel, 1949, 398 pàg.
  • Quintana Cabanas, José María. Pensamiento pedagógico en el idealismo alemán y en Schleiermacher. Madrid: BAC, 2013, pàg. 524-528.
  • Ravaglioli, Fabrizio. «Gentile pedagogista europeo», Spadafora, Giuseppe (A cura di). Giovanni Gentile. La pedagogia. La scuola. Atti del Convegno di Pedagogia (Catania, 12-13, 14 dicembre 1994) e altri studi. Roma: Armando, 1997, pàg. 75-88.
  • Reale, Giovanni; Antiseri, Dario. Historia del pensamiento filosófico y científico. Del Romanticismo hasta hoy. Barcelona: Herder, 1988, pàg. 476-482.
  • Recensió de J. Xirau al llibre de G. Gentile, Educazione e scuola laica a Revista de Pedagogía, II, núm. 22 (1923), pàg. 396-398.
  • Ros, F. d’A. «L’autodidàctica segons Gentile», Criterion, X, núm. 36 (juliol-setembre 1934), pàg. 222-229 [La cita correspon a la pàg. 224].
  • Sciacca, Michele Federico. «L’attualismo di Giovanni Gentile», Theoria, III, núm. 9 (1955), pàg. 9-16.
  • Sciacca, Michele Federico. El problema de la educación en la historia del pensamiento filosófico y pedagógico. Barcelona: Editorial Luis Miracle, 1962 (2a ed.).
  • Sciacca, Michele Federico. Estudios sobre filosofía moderna. Barcelona: Editorial Miracle, 1966, pàg. 457.
  • Sciacca, Michele Federico. Filosofía, hoy. De los orígenes románticos de la filosofía contemporánea hasta los problemas actuales. Barcelona: Luis Miracle, 1956, pàg. 57.
  • Sciacca, Michele Federico. La existencia de Dios. Prólogo de Manuel Gonzalo Casas. Buenos AiresTucumán: Editorial Richardet, 1950, pàg. 7-8.
  • Sciacca, Michele Federico. La interioridad objetiva. Barcelona: Luis Miracle, 1963 (2a ed.), pàg. 46-47.
  • Uscatescu, George. «Giovanni Gentile, filósofo europeo», Crisis, 7-8 (1955), pàg. 465.
Fuente de los datos: Dialnet