Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica

  1. Raquel de la Arada 1
  2. Ferran Sánchez Margalef 1
  3. Conrad Vilanou Torrano 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258 2013-9632

Any de publicació: 2019

Títol de l'exemplar: La recepció pedagògica de la cultura europea. El llegat en la construcció d’Europa des de la Gran Guerra

Número: 33

Pàgines: 75-124

Tipus: Article

Altres publicacions en: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Resum

En aquest article els autors revisen les grans etapes de la història russa que ha passat per diferents moments històrics, representats per Kíev, Moscou i Sant Petersburg, en un procés de llarga durada en què s’ha posat en relleu que la identitat russa oscil·la entre l’occidentalització i l’afirmació eslava. Altrament, aquesta dinàmica es va fer evident a partir de la invasió napoleònica (1812) i de la Guerra de Crimea (1854-56), que va comportar la derrota russa i una afirmació de la seva idiosincràsia, per la qual cosa es va potenciar el paper de la religió ortodoxa i la literatura, que va generar un renaixement espiritual (Soloviov, Berdiàiev). Amb tot, la Revolució que va esclatar el 1917 va comportar la irrupció d’una nova visió cultural i pedagògica que va quedar supeditada als principis soviètics que van limitar la capacitat d’acció d’una figura de referència com Anatoli Lunatxarski, comissari del Poble d’Instrucció Pública. Altrament, l’actual situació de Rússia s’il·lumina a través d’aquesta fenomenologia històrica en què la religió ortodoxa, l’espiritualitat messiànica i el nacionalisme configuren un univers mental que consolida la projecció del paneslavisme a l’Europa de l’est.

Referències bibliogràfiques

  • Alcoriza, Javier. Dostoviesky y su influencia en la cultura europea. Madrid: Verbum, 2005.
  • Alejandro, José M. «Luz moscovita sobre Occidente», En la hora crepuscular de Europa. Madrid: Espasa-Calpe, 1958, p. 51-80.
  • Althusser, Louis. Lenin i la filosofia. València: Tres i Quatre, 1970, p. 12.
  • Amin, Samir. Rusia en la larga duración. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2016.
  • Andreucci, Franco. «La difusión y la vulgarización del marxismo», Historia del marxismo, 3. El marxismo en la época de la Segunda Internacional. Barcelona: Bruguera, 1980, p. 58.
  • Babel, Isaak. Diario de 1920. Barcelona: Planeta-BackList, 2008, p. 25.
  • Beobide, Ricardo de. Los bolcheviques. Pinceladas trágicas de la Revolución Rusa. Barcelona: Librería Salesiana, 1930, 3a ed., p. 77-78.
  • Berdiàiev, Nikolai. Una nueva Edad Media. Reflexiones acerca de los destinos de Rusia y de Europa. Barcelona: Editorial Apolo, 1951, 9a ed., p. 79.
  • Berdiàiev, Nikolai. Autobiografía espiritual. Barcelona: Luis Miracle, 1957, p. 158.
  • Berdiàiev, Nikolai. El cristianismo y el problema del comunismo. Madrid: Espasa-Calpe [Colección Austral], 1968, 9a ed., p. 85.
  • Blom, Philipp. La fractura. Vida y cultura en Occidente, 1918-1938. Barcelona: Anagrama, 2016, p. 121.
  • Bruhat, Jean. Historia de la URSS. Barcelona: Salvat, 1953, p. 131.
  • Bunin, Ivan. Cuando la vida empieza. Barcelona: Ediciones Orbis, 1983, p. 33.
  • Carpintero, Helio. «Emilio Mira y su experiencia de la URSS (1931)», Revista de Historia de la Psicología, vol. 35, núm. 4, 2014, p. 70.
  • Champarnaud, François. Révolution et contre-révolution culturelles en URSS. De Lenine à Jdanov. Textes de Bogdanov. Boukharine, Lounatcharsky, Kollontai. Paris: Éditons Anthropos, 1975, p. 194.
  • Chasles, Pierre. Lenin. El dictador rojo. Barcelona: Ediciones y Publicaciones Iberia, 1929, p. 111.
  • Chaves Nogales, Manuel. La vuelta a Europa en avión. Un pequeño burgués en la Rusia roja. Barcelona: Libros del Asteroide, 2014 (3a ed.), p. 159.
  • Chaves Nogales, Manuel. Lo que ha quedado del imperio de los zares. Sevilla: Renacimiento, 2017, p. 169.
  • Compendio de historia del Partido Comunista de la Unión Soviética. Moscou: Editorial Progreso, 1975, p. 335.
  • Comunicación. Formalismo y Vanguardia (i). Madrid: Alberto Corazón, editor, 1973, p. 15.
  • De los Ríos, Fernando. Mi viaje a la Rusia sovietista. Madrid: Alianza editorial, 1970, p. 172.
  • Diderot, Denis. Pla d’una universitat o d’una educació pública en totes les ciències. Introducció i notes d’Antoni Furió. València: Publicacions Universitat de València, 2005.
  • Diez del Corral, Francisco. Lenin. Una biografía. Barcelona: Ediciones Folio, 2003, p. 217-220.
  • Djermanovich, Tamara. Dostoviesky entre Rusia y Occidente. Barcelona: Herder, 2006.
  • Dostoviestki, Fiodor. Els germans Karamàzov. Barcelona: Club editor, 1961.
  • Faraldo, José M. La Revolución rusa: Historia y memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2017, p. 170.
  • Ferré, Rosa. «En el frente revolucionario del arte. Creación y experimento en la primera cultura soviética», Andrade, J.; Hernández Sánchez, F. (Eds.), 1917 La Revolución rusa cien años después. Madrid: Akal, 2017, p. 154.
  • Figes, Orlando. El baile de Natacha. Una historia cultural rusa. Barcelona: Edhasa, 2006, p. 47.
  • Figes, Orlando. «Rusia y Europa», La búsqueda de Europa. Visiones en contraste. Madrid: OpenMind, BBVA, 2017, p. 387-401.
  • Figuerola, Judit. Andreu Nin, militant de la cultura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017, p. 141-160.
  • Fitzpatrick, Sheila. Lunacharski y la organización soviética de la educación y de las artes (1917- 1921). Madrid: Siglo xxi editores, 1977, p. 167.
  • Gide, André. Retorn de l’URSS; seguit de Retocs al Retorn de l’URSS. Barcelona: Edicions del 1984, 1986.
  • Gil, Marta. «La noción de nihilismo en Padres e hijos de Iván Turgueniev», Cartaphilus, 9, 2011, p. 49-60.
  • Goldman, Emma. Mi desilusión en Rusia. Vilassar de Mar: El Viejo Topo, 2018, p. 266-267.
  • González Calvar, Cristina. «¿Por qué surge el fenómeno nacionalista en Rusia?», Cuadernos Constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, núm. 41-42, 2002-2003, p. 136.
  • Gorki, Màxim. Les meves universitats. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 90-94.
  • Grachov, Andrei. Mijaíl Gorbachov. La tierra y el destino. Barcelona: Ediciones Folio, 2005, p. 305.
  • Grunwald, Constantin de. Société et Civilisation russes au XIX siècle. Paris: Éditions du Seuil, 1975.
  • Hanisch, Erdmann. Historia de Rusia. Madrid: Espasa-Calpe, 1944, tom i, p. 67-150.
  • Haupt, Georges i Marie, Jean-Jacques. Los bolcheviques. México: Ediciones Era, 1972, p. 274-276.
  • Herzen, Alexandr Ivànovich. Pasado y pensamientos. Selecció i estudi preliminar d’Olga Novikova. Madrid: Tecnos, 1994, p. XXII.
  • Hobsbawm, Eric J. «La cultura europea y el marxismo entre los siglos XIX y XX», Historia del marxismo. III. El marxismo en la época de la Segunda Internacional. Barcelona: Bruguera, 1980, p. 135.
  • Hoernle, Edwim et al. La Internacional Comunista y la escuela. Barcelona: Icaria, 1978, p. 109- 111.
  • Jovani, Carles. «El nacionalismo ruso y sus visiones geopolíticas de Eurasia», Geopolítica(s), vol. 5, 2014, p. 169.
  • Kolontai, Alexandra. Autobiografía de una mujer sexualmente emancipada y otros textos sobre el amor. Madrid: Horas y Horas, 2015, p. 49.
  • Korolenko, Wladimiro. En Siberia. Barcelona: Editorial Moderna, 1922.
  • Krupskaia, N. K. La educación comunista. Lenin y la juventud. Madrid: Nuestra Cultura, 1978, p. 126.
  • Lafargue, Pablo. Por qué cree en Dios la burguesía. Barcelona: Editorial Atlante, sense data.
  • Lenin, Vladimir Ilitx. Obras escogidas. Moscou: Editorial Progreso, 1970, p. 493.
  • Lenin, Vladimir Ilitx. La cultura y la revolución cultural. Moscou: Progreso, 1980.
  • Lounatcharsky, Anatoni Vassilievich. Les Problèmes de l’Instruction Publique en régime soviétique. Paris: Éditions de l’Internationale des Travailleurs de l’Enseignement, 1925, p. 16.
  • Maeztu, Ramiro de. España y Europa. Madrid: Espasa-Calpe [Colección Austral], 1959, 3a ed., p. 143.
  • Maiakovski, Vladimir. Sobre teatre. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre, 1990, p. 47-50.
  • Malaparte, Curzio. Técnicas de golpe de estado. Barcelona: BlacList-Planeta, 2009, p. 119.
  • Malaparte, Curzio. El Volga nace en Europa. Barcelona: Tusquets Editores, 2015, p. 56.
  • Malaparte, Curzio. Baile en el Kremlin y otras historias. Barcelona: Tusquets Editores, 2016, p. 79.
  • Maragall, Jordi. El que passa i els qui han passat. Barcelona: Edicions 62, 1985.
  • Mazower, Mark. La Europa negra. València: Barlin Libros, 2017, p. 71.
  • Milosz, Czelaw. La otra Europa. Barcelona: Tusquets, 1981.
  • Mironov, B. N. «El efecto de la educación sobre el crecimiento económico: el caso de Rusia. Siglos XIX y XX», Revista de Historia Económica, IX, 1, 1991, p. 165-197.
  • Muñoz-Muñoz, Ana María, «Nadezhda Konstantinovna Krupskaia (1969-1939): feminista y bibliotecaria», Muñoz-Muñoz, Ana María; Ballarín Domingo, Pilar (Eds.), Mujeres y libros. Homenaje a la profesora Doña Isabel de Torres Ramírez. Granada: Universidad de Granada-Servicio de Publicaciones, 2010, p. 143-156.
  • Navarra, Andreu. El espejo blanco. Viajeros españoles en la URSS. Madrid: Fórcola, 2016, p. 159- 191.
  • Nazaroff, Alexander. Rusia. Pueblo y costumbres. Barcelona: Sayma, 1962, p. 160-163.
  • Nin, Andreu; Lenin, Vladimir I.; Armand, Inessa. Els Soviets. Manresa: Tigre de Paper, 2017, p. 11.
  • Novikova, Olga. Rusia y Occidente. Madrid: Tecnos, 1997, p. xii.
  • Pankratov, N. et al. V. I. Lenin y las fuerzas armadas. Moscou: Editorial Progresso, 1973.
  • Pilniak, Boris. El Volga desemboca al mar Caspi. Barcelona: Proa, 1931, p. 39.
  • Pla, Josep. Rússia. Notícies de la URSS (Una enquesta periodística). Barcelona: Edicions Diana, 1925, p. 108.
  • Poch-de-Feliu, Rafael. La gran transición. Rusia, 1985-2002. Barcelona: Crítica, 2003.
  • Poesia russa. Antologia. A cura d’Elena Vidal i Miquel Desclot. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 298.
  • Puigsech Farràs, Josep. La revolució russa i Catalunya. Vic: Eumo, 2017, p. 37.
  • Réau, Louis. El arte ruso. México: Fondo de Cultura Económica, 1957, p. 133.
  • Reed, John. Deu dies que trasbalsaren el món. Barcelona: Edicions del 1984, 2017, p. 119.
  • Revesz, Andrés. Los Balcanes, avispero de Europa. Madrid: Editorial Febo, 1944, p. 11.
  • Reynold, Gonzague de. El mundo ruso. Buenos Aires: Emecé Editores, 1951.
  • Ridruejo, Dionisio. Cuadernos de Rusia, 1941-1942. Madrid: Fórcola, 2013.
  • Riu-Barrera, Eduard (Ed.). Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941). Barcelona: L’Avenç, 2017, p. 89.
  • Roth, Joseph. Judíos errantes. Barcelona: Acantilado, 2008, p. 114.
  • Roth, Joseph. El Anticristo. Madrid: Capitán Swing, 2013, p. 122.
  • Roth, Joseph. Viaje a Rusia. Edició i postfaci de Klaus Westermann. Barcelona: Minúscula, 2017 (1a reimpressió), p. 215.
  • Rovira i Virgili, Antoni. Quinze articles. Viatge a la URSS. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 107-108.
  • Sadoul, Jacques. Cartas desde la revolución bolchevique. Madrid: Turner, 2016.
  • Salgari, Emilio. Los horrores de la Siberia. Madrid: Editorial Saturnino Calleja, sense data (2 toms).
  • Sánchez García, Raquel. «Nacionalismo ruso y régimen soviético», Espacio, Tiempo y Forma. Serie V, Historia Contemporánea, t. 12, 1999, p. 306.
  • Sánchez Zapatero, Javier. «Dos visiones de la Unión Soviética: Stefan Zweig y Manuel Chaves Nogales», Acta Literaria, 46, 2013, p. 107-125.
  • Sánchez Zapatero, Javier. «Utopía y desengaño: análisis comparatista de los libros de viajes a la URSS», Estudios Humanísticos. Filología, 30, 2008, p. 269-284.
  • Schlesinger, Martin Ludwig. El estado de los soviets. Barcelona: Labor, 1932, p. 14.
  • Sentís, Carles. Memòries d’un espectador. Barcelona: La Campana, 2006, p. 75.
  • Siemens, Werner von. Memorias de mi vida. Berlín: Editora Internacional,192?, p. 91-92.
  • Sklovski, Viktor. Maiakoski. Barcelona: Anagrama, 1972, p. 98.
  • Solzhenitsyn, Alexsandr. Archipiélago Gulag (1918-1958). Madrid: Biblioteca El Mundo, 2002, vol. I, p. 162-163.
  • Terrasa, Joan. URSS: la República de treballadors. Notes de viatge. Barcelona: Mirador, 1932.
  • Tolstoi, Lev. Calendario de la sabiduría. Barcelona: Martínez Roca, 1998, p. 83.
  • Tolstoi, Lev. ¿Qué es el arte? Pamplona: Eunsa, 2007.
  • Tolstoi, Lev. Escritos pedagógicos. Traducció de Marta Rebón. Barcelona: Ediciones La Llave, 2017.
  • Tolstoi, Lleó. Sebastopol. Madrid: Espasa-Calpe, 1965, p. 9.
  • Tolstoi, Lleó. Memorias. Infancia, adolescencia, juventud. Madrid: Tebas, 1977.
  • Tolstoi, Lleó. La escuela de Yásnaia Poliana. Pròleg d’Alexandre Sanvisens. Barcelona: José J. de Olañeta, editor, 1978, p. 9-10.
  • Tolstoi, Lleó. Qui ha d’ensenyar a qui. Vic: Eumo editorial, 1990, p. XXXI.
  • Tolstoi, Lleó. Diarios, 1847-1894. Barcelona: Acantilado, 2002.
  • Tolstoi, Lleó. Conversaciones y entrevistes. Encuentros en Yásnaia Poliana. Edició de Jorge Bustamante García. Madrid: Fórcola, 2012, p. 77.
  • Tolstoi, Lleó. Confessió. Barcelona: Angle Editorial, 2013, p. 8.
  • Tsvietáieva, Marina, Diarios de la Revolución de 1917. Barcelona: Acantilado, 2015.
  • Turguenev, Iván. Padres e hijos. Madrid: Alianza editorial [El libro de bolsillo], 1971, p. 27.
  • Vallejo, César. Rusia en 1931. Reflexiones al pie del Kremlin. Sevilla: Renacimiento, 2013, p. 99.
  • Xirau, Joaquín. «Notas de Rusia», Obras Completas. II. Escritos sobre educación y sobre el humanismo hispánico. Barcelona: Anthropos, 1999, p. 381-385.
  • Zapater Espí, Luis T., «El nacionalismo ruso: ideas, formación y potencialidades», Colomer Viadel, Antonio; Flores Juberías, Carlos (Eds.). Rusia, en vísperas de su futuro. València: Universitat de València, 2002, p. 98-99.
  • Zweig, Stefan. Quién fue Tolstoy. Barcelona: Ediciones GP, 1959, p. 15.
  • Zweig, Stefan. El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Barcelona: Quaderns Crema, 2001, p. 405.
  • Zweig, Stefan. Viaje a Rusia. Madrid: Sequitur, 2014.