Tolstoi i Zweig, dos pensadors i un destíla fugida vers la mort

  1. Conrad Vilanou Torrano 1
  2. Clara Domènech i Vivas 1
  3. Ferran Sánchez Margalef 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

ISSN: 1136-3711

Any de publicació: 2019

Número: 25

Pàgines: 325-362

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

Resum

En aquest treball els autors revisen les relacions entre Lleó Tolstoi (1828-1910) i Stefan Zweig (1881-1942). No debades, aquest darrer va qualificar la mort de Tolstoi, esdevinguda el 20 de novembre de 1910, de fugida cap a Déu, i va considerar aquest episodi com un dels moments estel·lars de la història de la humanitat. A partir d’aquí, en aquest estudi es donen unes pinzellades sobre la difícil relació familiar que Tolstoi va mantenir amb la seva esposa Sofia, alterada per la presència d’un grup de seguidors que van aconseguir que l’escriptor rus canviés els beneficiaris del seu testament en perjudici de la seva esposa i els seus fills. Tot plegat va determinar que Tolstoi emprengués un viatge sense retorn, fins al punt que va morir allunyat dels seus en un abaixador ferroviari. En un segon apartat, s’analitza la presència de Tolstoi en el pensament de Zweig, que va participar en els actes commemoratius que van tenir lloc a l’URSS l’any 1928 en motiu del centenari del naixement de l’autor de Guerra i pau. Finalment, es valora la possible incidència de la fi de Tolstoi en el suïcidi de Zweig i la seva esposa Lotte a Petròpolis el 1942, quan l’escriptor austríac fugia d’una Europa ensorrada i poc després d’escriure El món d’ahir (1941), el seu testament intel·lectual.

Referències bibliogràfiques

  • Stefan Zweig, «La huida hacia Dios. Finales de octubre de 1910», a Momentos es-telares de la humanidad. Catorce miniaturas históricas, Barcelona: Acantilado, 2002, p. 213-250
  • Màxim Gorki, Les meves universitats, Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 90.
  • Ivan Bunin, Cuando la vida empieza, Barcelona: Orbis, 1983, p. 279.
  • Orlando Figes, El baile de Natacha. Una historia cultural rusa, Barcelona: Edhasa, 2018 (2a reimpressió), p. 423.
  • Henri Troyat, Tolstoi, Barcelona: Editorial Bruguera, 1984, p. 157.
  • Nikolai Berdiaev, Orígenes y espíritu del comunismo ruso, València: Fomento de Cultura, Ediciones, 1958, p. 123.
  • Lev Tolstoi, Conversaciones y entrevistas. Encuentros en Yásnaia Poliana, Madrid: Fórcola, 2012, p. 172.
  • Ramón J. Sender, Tres ejemplos de amor y una teoría, Madrid: Alianza Editorial, 1970 (2a ed.), p. 177.
  • Sofia Andréievna Tolstoia, «La boda de Tolstoi», a Así era Lev Tolstoi (II), Barcelona: Acantilado, 2017, p. 753.
  • Josef Kallinikow, La tragedia sexual de León Tolstoi, Barcelona: Editorial Apolo, 1931
  • Lev Tolstoi, Diarios (2 vol.), Barcelona: Acantilado, 2002 i 2003
  • Lleó Tolstoi, Anna Karènina, Barcelona: Aymà, 1967, p. 396. Traducció íntegra i directa del rus per Andreu Nin
  • Ferran Mateo i Marta Rebón, «Y el mundo entero venera a hombres así», a Sofia Tolstaia, ¿De quién es la culpa?, Saragossa: Xordica Editorial, 2019, p. 155-172
  • Lleó Tolstoi, Kàtia (La felicitat conjugal), Barcelona: Selecta, 1966
  • León Tolstoi, Sebastopol, Madrid: Espasa-Calpe, 1965 (3a ed.)
  • Ramon Esquerra, Lectures europees, Berga-Manresa: Edicions de l’Albí, 2006
  • Romain Rolland, Vida de Tolstoi, Barcelona: Acantilado, 2014 (1a reimpressió)
  • Alexandra Popoff, Sofia Tolstoi, Barcelona: Circe, 2011
  • Lev Tolstoi, El diablo. La sonata a Kreutzer, Barcelona: Mentora, 1928
  • Lleó Tolstoi, La novel·la d’un cavall, Barcelona: Barcino, 1928, p. 5. Traducció de J. Navarro Costabella
  • Valeri Yákolevich Briúsov, «En los funerales de Tolstoi. Impresiones y observaciones», a Así era Lev Tolstoi (II), Barcelona: Acantilado, 2017
  • Jay Parini, La última estación, Madrid-Barcelona: Aurum Producciones, RBA, 2011
  • Lev Tolstoi, El camino de la vida, Barcelona: Acantilado, 2019
  • Lev Tolstoi, Resurrección, Barcelona: Editorial Juventud, 1973,
  • Stefan Zweig-Friderike Zweig, Correspondencia (1912-1942), Barcelona: Acantila-do, 2018
  • Stefan Zweig, «Tolstoi», a Tres poetas de sus vidas. Casanova, Stendhal, Tolstoi, Barcelona: Editorial Planeta-Blackprint, 2008
  • Emile Joseph Dillon, La Rusia de hoy y la de ayer, Barcelona: Editorial Juventud, 1931
  • Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, Barcelona: Quaderns Crema, 2001
  • Stefan Zweig, Viaje a Rusia. Madrid: Sequitur, 2014
  • Lleó Tolstoi, Contes i faules, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980
  • Lleó Tolstoi, Abecedari de Tolstoi. Segon Llibre de lectura, versió de Joan Sallarés, Barcelona: Editorial Verdaguer, 1938
  • Friderike Zweig, Destellos de vida. Memorias, Barcelona: Papel de Liar, 2009
  • Lleó Tolstoi, Confessió, Barcelona: Angle Editorial, 2013
  • Nicolai Berdiaeff, El cristianismo y la lucha de clases. Dignidad del cristianismo e indignidad de los cristianos, Madrid: Espasa-Calpe, 1936
  • Lleó Tolstoi, Contra la guerra i la violència, Barcelona: Angle Editorial, 2018.
  • Romain Rolland, Mahatma Gandhi, Barcelona: Políglota, 1930
  • Federica Montseny, Crónicas de CNT (1960-1961), Choisy-Le-Roi: Colección Letras Confederales, 1974
  • Fran Fernández Gómez, Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939). Vida d’un propa-gandista tolstoià, Palma de Mallorca: Calúmnia Edicions, 2017
  • Lev Tolstói, La revolución interior, Madrid: errata naturae, 2019. Selecció de textos, assaig introductori i epíleg de Stefan Zweig. Pròleg d’Iván de los Ríos.
  • George Prochnik, El exilio imposible, Barcelona: Ariel, 2014
  • Stefan Zweig, La desintoxicación moral de Europa y otros escritos políticos, Barcelona: Plataforma, 2017
  • Eugen Relgis, La internacional pacifista: con una carta y un mensaje de Romain Rolland, València: Biblioteca de Estudios, 1932
  • Joseph Roth, Judíos errantes, Barcelona: Acantilado, 2018.
  • ÉricVuillard, L’ordre del dia, Barcelona: Edicions 62, 2018.
  • Volker Weidermann, Ostende. 1936, el verano de la amistad, Madrid: Alianza Editorial, 2015
  • Heinz Wilhelm Guderian, Recuerdos de un soldado, Barcelona: Caralt, 1963
  • Rudolf Kunz, Moscú, Barcelona: Ediciones Rodegar, 1972
  • Antonio Ríos Rojas, Lev Tolstoi. Su vida y su obra, Madrid: Rialp, 2015.
  • Sofia Tolstoi, Diarios (1862-1919), Barcelona: Alba, 2010
  • Claudio Magris, El Danubi, Barcelona: Edicions de 1984, 2009;
  • Boris Pilniak, El Volga desemboca al Mar Caspi, Barcelona: Edicions 62, 1986;
  • Curzio Malaparte, El Vol-ga nace en Europa, Barcelona: Tusquets, 2015
Fuente de los datos: Dialnet