La lectura dels clàssics en la formació pedagògicaun repte per a temps posthumanistes

  1. Garcia Farrero, Jordi 1
  2. Prats Gil, Enric 1
  3. Vilanou Torrano, Conrad 1
  1. 1 GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social), Universitat de Barcelona
Revista:
Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

ISSN: 1136-3711

Año de publicación: 2020

Número: 26

Páginas: 244-280

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

Resumen

Reading has been a great human adventure since the advent of writing, a process that experienced a moment of extension with the invention of the printing press. The fact that the West has been a book culture favored literacy in the 19th and 20th centuries, behind campaigns that led to the schooling of new generations. Reading made it easier for the reading public to shape their worldview, although recently a phenomenon has been described by experts as «endangered readers». This situation, which has been aggravated by the emergence of cyberculture (1990), means that many of our university students who direct their training in the pedagogical field have abandoned the habit of reading, which is a basic tool for their personal growth and the development of their critical sense. Perhaps this is why the question of the classics has recently been raised and, in turn, the need to build a canon that brings together the essential works that must be read not only in terms of universal literature (Weltliteratur) but also in the field. of the sciences of education, so that any student in the pedagogical area achieves a basic knowledge beyond the instances and instrumental techniques of didactic nature, according to a competence vision that often forgets theglobal and integral formation of the humanist tradition.  KEYWORDS: Reading, classic, pedagogical training, canon, posthumanism.

Referencias bibliográficas

  • bloom, h. (1995). El cànon occidental: els llibres i l’escola de les edats. Barcelona: Columna.
  • boitani, p. (2019). Diez lecciones sobre los clásicos. Madrid: Alianza Editorial.
  • borràS, l. (2020). El poder transformador de la lectura. Barcelona: Ara Llibres.
  • braidotti, r. (2020). Coneixement posthumà. Barcelona: Arcàdia.
  • Calvelhe, l. (2020). «Enseñando sobre arte y educación a la Generación Z de futur@s maestr@s». Temps d’Educació, 58, p. 19-36.
  • Calvino, i. (2017). Per què llegir els clàssics. Barcelona: Edicions 62. (2a ed.)
  • Carreira zafra, C. (2020). Literatura y mimesis: fundamentos para una educación del caràcter. Barcelona: Octaedro.
  • CaSS any, d. (2018). Laboratori lector. Per entendre la lectura. Barcelona: Anagrama.
  • CaStellvíi Girbau, J. (2018). Cantar i fer paper. Pròleg de Jaume Ayats. Vic: Eumo Editorial-Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya-Museu Molí Paperer de Capellades. [Col·lecció «La Fàbrica», 1]
  • CerCóS, r.; laudo, x.; vilanou, C. (2015). «francisco Giner de los Ríos y su manual de Pedagogía universitaria (1905). En el cente-nario de su fallecimiento (1915-2015)». Historia de la Educación, 24, p. 375-406.
  • Chartier, a.-m. i hébrard, j. (2002). La lectura de un siglo a otro. Bar-celona: Gedisa.
  • CrexellS, j. (1968). La història a l’inrevés. Barcelona: Editorial A.C.
  • doS paSSoS, j. (2012). «Una nota sobre Fitzgerald», a: Francis Scott Fitzgerald, El Crack-Up. Madrid: Capitán Swing.
  • Enseñanza de la filosofía, La (1967). Versió de Juan Díaz Terol i José Luis Colomer. Pròleg d’Arsenio Pacios. Madrid: Dirección General de Enseñanza Media.
  • frary, r. (1885). La question du latin. París: Cerf. [Reimpressió sota comanda: París, Hachette, 2016]
  • fullat, o. (2005). Valores y narrativa. Axiología educativa de Occidente. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • fullat, o. (2016) Impertinentes: el desgarro de pensar. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • GarCia farrero, j.; vilafranCa, i.; vilanou, C. (2015). «Entre Berlín y Fráncfort (1920): de la Universidad humboldtiana al Freie Jüdis-che Lehrhaus». Historia de la Educación, 34, p. 61-101.
  • Gardini, n. (2016) Viva il latino. Storie e bellezza di una lingua inutile. Milà: Garzanti.
  • Gaziel (1958). Tots els camins duen a Roma. Barcelona: Aedos.
  • Gaziel (1963). Un estudiant a París i d’altres estudis. Barcelona: Se - lecta.
  • Gaziel (2017). ¿Seré yo español? Un periodista catalán en Madrid (1925-1930). Barcelona: Península.
  • Goethe, j. von (1985). Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister. Barcelona: Edicions 62-La Caixa.
  • Guardini, R. (2000). Cartas sobre la formación de sí mismo. Madrid: Palabra.
  • klemperer, v. (2019) Cultura. El vell i el nou humanisme. Introducció d’Antoni Martí Monterde. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • lozano, C. (1990). Antología de textos pedagógicos. Barcelona: PPU. (2a ed.)
  • lyotard, f. (2004). La condició postmoderna: informe sobre el saber. Barcelona: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis-Angle Editorial.
  • montaiGne, m. de (2007). «Los libros», a: Los ensayos (según la edición de 1595 de Marie de Gournay). Barcelona: Acantilado, p. 585-604.
  • ordine, n. (2013). La utilidad de lo inútil. Manifiesto. Barcelona: Acantilado.
  • ordine, n. (2017). Clásicos para la vida. Una pequeña biblioteca ideal. Barcelona: Acantilado.
  • paSCual, A. (2017). «Democràcia, racionalitat i educació. La polèmica Dewey-Hutchins en ocasió de The Higher Learning». Temps d’Educació, 53, p. 227-244.
  • pennaC, d. (1993). Com una novel·la. Barcelona: Empúries.pernot, d. (1992). «Du “Bildungsroman” au roman d’éducation: un malentendu créateur?». Romantisme. Revue du dix-neuvième siècle, 76, p. 105-119.
  • píndar (1987). Epinicis. Odes triomfals de l’olimpisme clàssic. Versió poètica de Manuel Balasch i Recort. Barcelona: Edicions del Mall.
  • pratS, E. (2016). Aprendre de lletres: literatura i pedagogia, vides paral·leles. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • pratS, E. (2019). «Llegir, un acte de llibertat», a: turull, M. (coord.). Experiències de lectura acadèmica intensiva amb estudiants de Grau (Ciències de l’Educació, Ciències Socials i Humanitats). Barcelona: IDP/ICE i Ediciones Octaedro, p. 8-10.
  • roSenzweiG, F. (1920). Bildung und kein Ende. Traduit et annoté par Maurice Ruben Hayoun. https://mrhayoun.blog.tdg.ch/archi-ve/2014/09/01/franz-rosenzweig-bildung-und-kein-ende-traduit-et-annote-par-259362.html [Data de consulta: 20 de desembre de 2020].
  • SanviSenS, a. (1984). Cibernética de lo humano. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.
  • Seitter, w. (2001). «Volksbildung y Educación popular. Diferenciación y continuidad de dos conceptos educativos básicos en Alemania y España en torno a 1900». Historia de la Educación, 20, p. 11-23.
  • Sloterdijk, p. (2000). Normas para el parque humano. Madrid: Siruela.
  • Steiner, G. (2020). Errata. El examen de una vida. Madrid: Siruela.
  • teixidor, e. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna.
  • torralba roSelló, f. (2020). Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein. Madrid: BAC (Biblioteca de Autores Cristianos).
  • velaza, a. (cur.). (2017). Antologia de la llengua llatina. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • viñao, a. (1999-2000). «Sobre el concepte de clàssic en l’educació i la construcció del cànon historicoeducatiu». Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació, 4, p. 41-55.
  • wu, W. F. (2003). Cyborg. Pròleg d’Isaac Asimov «El organismo cibernético». Madrid: Ediciones Nowtilus.
  • zweiG, S. (2009). Mendel, el de los libros. Barcelona: Acantilado.
  • zweiG, S. (2020). Encuentros con libros. Barcelona: Acantilado
  • Gadamer, h.-G. (2000). La educación es educarse. Barcelona: Paidós.
  • toffler, a. (1982). El “Shock” del futuro. Barcelona: Plaza & Janés.
Fuente de los datos: Dialnet