Responsabilidad pedagógica de los profesores de educación especial. Un estudio desde el método fenomenológico-hermenéutico de Van Manen

Laburpena

La present Tesi Doctoral es basa en la nostra experiència viscuda; és a dir, part de certes experiències que impregnen el nostre ésser i el nostre fer com a professors d'educació especial. Aquesta recerca tracta de posar en «paraules» allò que els participants han viscut com a professors responsables en la seva relació amb alumnes d'educació especial. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest estudi ha consistit a intentar captar la naturalesa essencial de la responsabilitat pedagògica que es manifesta en les relacions dels professors amb alumnes d'educació especial, així com també desvetllar la seva importància i sentit pedagògic. En coherència amb tot l'anterior, aquesta recerca posa el seu centre al món de la vida, és a dir, al món tal com ho experimentem de forma «pre-reflexiva», i no tal com ho conceptualitzem a priori. Aquest món dels significats viscuts de forma inherent a tal fenomen resideix en les relacions i situacions que viuen diàriament els professors d'educació especial. Per dur a terme aquesta recerca s'ha assumit el mètode fenomenológico-hermenéutico des de la perspectiva de Max van Manen, qui ha formulat una síntesi metodològica original dels més riques aportacions dels corrents fenomenológica i hermenèutica d'orientació pedagògica. El seu objectiu és arribar a captar els significats essencials d'un fenomen humà-educatiu a partir de la pregunta de fons: Com és viscuda aquesta experiència? Així, de forma pràctica, ofereix descripcions profundes amb la finalitat de possibilitar l'evocació del significat essencial del fenomen estudiat. Al final del procés investigador es recopila el més substantiu en forma d'un text fenomenológico, text que té la prerrogativa de portar a la consciència reflexiva la naturalesa dels esdeveniments experimentats al món de la vida, obrint-se d'aquesta forma la possibilitat que, fins i tot, arribin a transformar-nos en el sentit profund d'una veritable Bildung, particularment gràcies al fet de treure a la llum les exigències ètiques pròpies de la manera de ser desvetllat (Van Manen, 2003). El primer apartat ofereix un marc teòric sobre els temes fonamentals relacionats amb la temàtica d'aquesta Tesi Doctoral. El primer capítol se centra en la història i en les concepcions més actuals de l'educació especial. amb el tema de la Tesi sobre educació especial. El segon se centra en la història i en les actuals concepcions del fenomen de la responsabilitat pedagògica. El tercer capítol tracta el tema central de la relació pedagògica entre els professors i els alumnes (d'educació especial). Al segon apartat, el capítol primer aborda la visió teòrica de la metodologia fenomenológica-hermenèutica. A continuació, en el capítol segon d'aquest apartat, s'analitza el procés de l'aplicació pràctica del mètode fenomenológic-hermenéutic, tal com és dut a terme en aquesta recerca. En l'última part de la nostra tesi doctoral es recullen les troballes més importants i essencials del fenomen de la responsabilitat pedagògica, tal com ha estat viscuda per destacats professors en la seva relació amb els alumnes amb discapacitat intel·lectual. Aquestes troballes s'escriuen en un format especial, anomenat Text fenomenológico. Per acabar, en l'últim capítol oferim les consideracions finals sobre el sentit i abast d'aquesta recerca. La presente Tesis Doctoral se basa en nuestra experiencia vivida. Es decir, parte de ciertas experiencias que impregnan nuestro ser y nuestro quehacer como profesores de educación especial. Esta investigación trata de poner en «palabras» lo que los participantes han vivido como profesores responsables en su relación con alumnos de educación especial. En este sentido, el objetivo de este estudio ha consistido en intentar captar la naturaleza esencial de la responsabilidad pedagógica que se manifiesta en las relaciones de los profesores con alumnos de educación especial, así como también desvelar su importancia y sentido pedagógico. En coherencia con todo lo anterior, esta investigación pone su centro en el mundo de la vida, es decir, en el mundo tal como lo experimentamos de forma «pre-reflexiva»... y no tal como lo conceptualizamos a priori. Este mundo de los significados vividos de forma inherente a tal fenómeno reside en las relaciones y situaciones que viven a diario los profesores de educación especial Para llevar a cabo esta investigación se ha asumido el método fenomenológico-hermenéutico desde la perspectiva de Max Van Manen, quien ha formulado una síntesis metodológica original de los más ricos aportes de las corrientes fenomenológica y hermenéutica de orientación pedagógica. Su objetivo es llegar a captar los significados esenciales de un fenómeno humano-educativo a partir de la pregunta de fondo: ¿Cómo es vivida esta experiencia? Así, de forma práctica, ofrece descripciones profundas con el fin de posibilitar la evocación del significado esencial del fenómeno estudiado. Al final del proceso investigador se recopila lo más sustantivo en forma de un texto fenomenológico, texto que tiene la prerrogativa de llevar a la conciencia reflexiva la naturaleza de los eventos experimentados en el mundo de la vida, abriéndose de esta forma la posibilidad de que, incluso, lleguen a transformarnos en el sentido profundo de una verdadera Bildung, particularmente gracias al hecho de sacar a la luz las exigencias éticas propias del modo de ser desvelado (Van Manen, 2003). El primer apartado ofrece un marco teórico sobre los temas fundamentales relacionados con la temática de esta Tesis Doctoral. El primer capítulo se centra en la historia y en las concepciones más actuales de la educación especial con el tema de la Tesis sobre educación especial. El segundo se centra en la historia y en las actuales concepciones del fenómeno de la responsabilidad pedagógica. El tercer capítulo trata el tema central de la relación pedagógica entre los profesores y los alumnos (de educación especial). En el segundo apartado, el capítulo primero aborda la visión teórica de la metodología fenomenológica-hermenéutica. A continuación, en el capítulo segundo de ese apartado, se analiza el proceso de la aplicación práctica del método fenomenológico-hermenéutico, tal como es llevado a cabo en esta investigación. En la última parte de nuestra tesis doctoral se recogen los hallazgos más importantes y esenciales del fenómeno de la responsabilidad pedagógica, tal como ha sido vivida por destacados profesores en su relación con los alumnos con discapacidad intelectual. Estos hallazgos se escriben en un formato especial, llamado Texto fenomenológico. Para terminar, en el último capítulo ofrecemos las consideraciones finales sobre el sentido y alcance de esta investigación. This doctoral PhD Thesis is based in our lived experience, that is to say, it departs from certain experiences that impregnate our being and our way of doing like teachers of students with intellectual disabilities. This investigation tries to put in «words» what the participants have lived as responsible teachers in their relation with pupils of special education. In this respect, the aim of this study has consisted of trying to catch the essential nature of the pedagogical responsability that it is pronounced in the relation with these disabled students, as well as to keep awake its importance and pedagogical sense. In coherence with what has been said preveoisly, this investigation puts its center in the world of the life; that is to say, in the world like it is experienced in a pre-reflexive way... and not as it is conceptualized a priori. This world of meaning lived on inherent form to this phenomenon resides in the relations and situations that the teachers of special education live daily. To carry out this investigation we have assumed the phenomenological-hermeneutic method from Max van Manen’s perspective, who has formulated a methodological synthesis of the richest contributions of the phenomenological and hermenutical currents with a pedagogical orientation. In this PhD Thesis, the aim is to manage to catch the essential meanings of a human-educational phenomenon from the basic question: How is this experience lived? In this way –in a practical form– this thesis offers deep descriptions in order to make possible the evocation of the essential meaning of the studied phenomenon. The final contribution of the investigating process consists of the most substantial part of this study, that is to say, of compilation of the most essential findings on the pedagogical responsability that is discovered in the most authentic teachers of special education; compiled all this by means of the phenomenological text; a text that has the prerogative of taking to the reflexive conscience the nature of events experienced on the world of the life, there being opened of his form the possibility that, even, they manage to tranform us into the deep sense of a real Bildung, and this, specially, thanks to bring to light the ethical requirements of the way to be wakefull (Van Manen, 2003). The first section offers a theorical frame on the fundamental topics of this PhD Thesis. The firt chapter concentrates in the history and the present conceptions of the special education. The second one analyzes the most essential of the phenomenon of the pedagogical responsibility. The third chapter deals with the central subject of the pedagogical relation between the teachers and students (os special education). In the second section, the fist chapter aproaches the theoretical vision of the phenomenological-hermeneutical methodology. Next, in the chapter second of this section, is analised the process of the practical application of the phenomenological-hermeneutical, as it has been carried out in this investigation. In the last part of this PhD Thesis is have been pickep up the most important and essential findings of the phenomenon of the pedagogical responsability, as it has been lived by outstanding teachers in its relation with their students with intellectual disability. These findings have been written in a special format: the phenomenological text. Finally, in the last chapter we offer some final considerations on the sense and the reach of this investigation.