L’ensenyament primari i la construcció de l’Estat liberal (1834-1931). De la teoria legislativa a l’aplicació pràcticaEl cas del partit judicial de Gandesa

Résumé

El liberalisme polític tenia entre les seves premisses l’expansió de l’educació al conjunt de tota la població. La construcció d’un sistema educatiu universal, amb l’ensenyament primari com a base, havia de servir per transformar,a través del coneixement, als súbdits de l’Antic Règim en ciutadans lliures. Aquesta idea fou recollida pel liberals espanyols a la Constitució de 1812, però no es va poder endegar la seva execució fins el 1834. Aleshores, però, les tesis del liberalisme moderat s’havien imposat, instrumentalitzant el sistema educatiu primari públic dissenyat pels nous governs liberals. L’Estat va ser l’encarregat de dissenyar el sistema, legislant i reglamentant tots els seus aspectes, des del nombre d’escoles, fins als salaris dels mestres, la seva formació o l’edat dels alumnes ..., a l’hora d’executar aquest conjunt legislatiu, però, va traslladar la seva responsabilitat a les administracions locals, que hagueren de fer-hi front amb els seus propis recursos. La inhibició de l’Estat en l’execució pràctica del sistema educatiu de l’ensenyament primari va desembocar en el seu fracàs. La manca de recursos propis de molts ajuntaments, així com certa desídia per part d’algunes autoritats municipals, van esdevenir un greu escull pel desenvolupament de la xarxa escolar i per la pròpia supervivència econòmica de molts docents. El mal estat dels centres escolars, molts d’ells sense les mínimes condicions higièniques i poc aptes per la docència; el retard crònic en el pagament dels sous, que condemnava molts mestres a la misèria; el control ideològic sobre els docents exercit des dels ajuntaments i les parròquies; l’excessiva burocratització del sistema educatiu, centralitzat i molt jerarquitzat; la manca d’inversions estatals, ni en edificis escolars ni en Escoles Normals per la formació dels docents; ... van ser alguns dels problemes que van assolar l’ensenyament primari al llarg de gairebé un segle. Les diverses reformes legislatives impulsades durant aquest període, amb noves lleis d’instrucció pública i un llarg nombre de reials decrets i altres mesures, van ser incapaces de solucionar els problemes crònics de l’ensenyament primari. Uns problemes que tenien el seu origen en la pròpia concepció del sistema educatiu primari, que deixava en mans dels ajuntaments la execució de les mesures legislatives, obligant-los a assumir, dels seus propis fons, el cost del seu finançament, des de la construcció dels edificis escolars, fins al sou dels mestres. Aquests mals, que eren comuns al conjunt de les poblacions de l’estat, eren encara més greus al món rural. Els petits municipis, desproveïts de part dels seus béns amb la desamortització de 1855, eren incapaços de fer front al conjunt de les despeses que suposava sustentar i impulsar l’ensenyament primari. Unes despeses que, en poblacions de menys de 2.000 habitants, podien arribar a suposar el 40% del pressupost municipal. El present treball aborda la realitat escolar d’una zona rural del sud de Catalunya, el partit judicial de Gandesa, format, actualment, per la comarca de la Terra Alta i part de la Ribera d’Ebre. A partir de l’anàlisi de la legislació emesa pels diferents governs liberals al llarg del període estudiat, es comprova quina fou la seva aplicació pràctica en els divuit municipis del partit judicial, cap d’ells amb més de 4.000 habitants, detallant els problemes existents i els conflictes derivats de l’obligació de complir amb unes mesures imposades des del govern sense comptar amb els recursos econòmics necessaris per fer-ho. L’anàlisi pràctica s’estructura a través de tres eixos fonamentals: els centres escolars, el professorat i els alumnes, les tres peces bàsiques per fer possible l’ensenyament.