Autoformación y resiliencia: a propósito de Agota Kristof (en un mundo empalabrado siempre somos analfabetos)

  1. Raquel Cercós Raichs 1
  2. Conrad Vilanou Torrano 1
  1. 1 University of Barcelona, Spain
Zeitschrift:
Multidisciplinary journal of school education

ISSN: 2543-8409 2543-7585

Datum der Publikation: 2022

Titel der Ausgabe: Good practices and challenges regarding the fostering of resilience in educational settings

Ausgabe: 21

Nummer: 1

Seiten: 35-49

Art: Artikel

DOI: 10.35765/MJSE.2022.1121.02 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen Access editor

Andere Publikationen in: Multidisciplinary journal of school education

Ziele für nachhaltige Entwicklung

Zusammenfassung

It is evident that we live in a world rich in languages and tongues. Such a situation determines that human formation is an open work, never completely finished, because there are always languages and tongues to be known. Hence, the human being can be considered a kind of illiterate, as the Hungarian writer Agota Kristof (1935–2001), who took refuge in Switzerland in1956, wrote in a short autobiographical account, published posthumously (2004). The example of this author, who had to learn French in order to survive in Switzerland, shows how learning languages strengthens and prepares us to face and overcome extreme life situations.

Bibliographische Referenzen

  • Espada, A. (2013). En nombre de Franco. Los héroes de la embajada de España en el Budapest nazi. Espasa.
  • Fetjö, F. (2016). Réquiem por un imperio difunto. Historia de la destrucción de Austria-Hungría. Encuentro.
  • Fullat, O. (2003). L’educació és antropogènesi. Revista Catalana de Pedagogia, 2, 131-161.
  • Fullat, O. (2016). Impertinentes. El desgarro de pensar. Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • Gadamer, H.-G. (2000). La educación es educarse. Paidós.
  • García-Pelayo, M. (1997). Las culturas del libro. Fundación Manuel García-Pelayo.
  • García Voltá, G. (2012). Comprender el estalinismo. Ediciones Carena.
  • Guardini, R. (2000). La formación de sí mismo. Ediciones Palabra.
  • Kristof, A. (1996). Ahir. Edicions de la Magrana.
  • Kristof, A. (1998) Ayer. Edhasa.
  • Kristof, A. (2007). Claus y Lucas. Traducción de Ana Herrera y Roser Balagué. El Aleph editores.
  • Kristof, A. (2015). La analfabeta. Relato autobiográfico. Prólogo de Josep Maria Nadal Suau. Alpha Decay.
  • Kristof, A. (2019a). L’analfabeta. Seguit de «Conversa amb Agota Kristof», una entrevista de Riccardo Benedettini. Traducció de Montserrat Solé Serra. Barcelona. Ara Llibres.
  • Kristof, A. (2019b). Claus i Lucas. Traducción de Sergi Pàmies. Ara Llibres.
  • Llimona, J. (1973). Siempre nómadas. Península.
  • Mindszenty, J. (2009). Memorias. Palabra.
  • Prats, E. (2016). Aprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles. Edicions Universitat de Barcelona.
  • Steiner, G. (2002). Extraterritorial. Ensayos sobre literatura y la revolución lingüística. Siruela.
  • Vilanou, C., Cercós, R., y de la Arada, R. (2017). Pequeña rapsodia húngara. Las confesiones burguesas de Sándor Márai y otras narraciones de la vieja Europa. Ars Brevis, 23, 243-195.