Centros participativos y Comunes urbanos en las políticas culturales de Zaragoza

Abstract

La formació de relacions veïnals de quotidianitat és un àmbit que ha estat abordat des de les polítiques culturals municipals tant a través d’una estratègia de col·laboració amb els nous centres socials autogestionats (CSA) que han tornat a aparèixer a les ciutats, com a través de la creació directa de diversos centres culturals i/o vivers d’empreses orientats al foment de l’emprenedoria i participació ciutadana. D’aquesta manera s’ha produït la proliferació d’una variada gamma de centres en què es barregen dues lògiques contradictòries: la lògica pública de l’Administració i la lògica procomú dels centres socials. Aquest article exposa la teoria subjacent als comuns urbans i les noves polítiques culturals públiques, mostrant els diversos models en què es relacionen en el cas dels principals centres socials i culturals de Saragossa.