La formació en competències bàsiques de persones adultes. Història i sociologia d'unes miopies

Résumé

Història del procés de les escoles de persones adultes a Catalunya des dels seus orígens com a col·lectiu en els anys setanta del segle passat fins l’any 2009. 1975 és la mort del dictador i l’hem agafat com a data simbòlica d’un temps convuls de canvis polítics que van propiciar uns projectes d’educació bàsica de persones adultes flexibles, arrelats a l’entorn i que responien a les necessitats formatives bàsiques dels seus habitants des d’un pensament socialment crític. L’any 2009, d’una escola emblemàtica, la Verneda de Barcelona, amb professorat funcionari i un gran nombre de col·laboradors/es i persones contractades laboralment per entitats que formaven part del projecte global de l’escola, l’Administració Educativa separa el professorat funcionari que hi treballava i crea una escola nova amb el mateix nom, AFA La Verneda. És escindida, per tant, una entitat integrada en dues, una potenciada per la societat civil, i l’altra escola oficial regulada per la normativa administrativa. És una fita simbòlica d’un recorregut. De les primigènies escoles del barri, es va passant a projectes educatius uniformes que estan en un barri. De projectes col·lectius a projectes administratius en el quals, no obstant, molt professorat de forma individual, com a tals individualitats, hi han donat un plus de qualitat. La tesi descriu el procés de les escoles de barri a escoles institucionalitzades; de professorat “militant”, compromès en un projecte específic a professorat “professional” d’un projecte uniformitzat; de projectes educatius que s’acosten al “no-públic a projectes que esperen per omplir la matrícula; de projecte social a projecte exclusivament acadèmic. La tesi pretén plantejar reflexions i proposa hipòtesis de transformació fruit de la investigació històrica realitzada, per obviar la invisibilitat i la nimietat de la formació en competències bàsiques de persones adultes i acostar-se a les persones que la necessiten