Joventut i cinemaEntre l’adoctrinament ideològic i la rebel·lia. Tres models: L’Urss, l’Alemanya nazi i els Estats Units

  1. De la Arada, Raquel 1
  2. Sánchez, Ferran 1
  3. Vilanou, Conrad 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

ISSN: 1136-3711

Año de publicación: 2022

Número: 28

Páginas: 275-307

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

Resumen

RESUM: En aquest article, els autors revisen la presència de la joventut en el cinema en la dècada dels anys trenta del segle passat, a partir de dos models polítics que propugnaven l’adoctrinament ideològic com ara el comunisme soviètic i el sistema nacionalsocialista, alhora que s’aborda també l’impacte que va tenir entre la joventut la història de Bonnie Clark i Clyde Barrow, la famosa parella de delinqüents que va ser víctima de la Gran Depressió que va seguir al crack econòmic de 1929. Tot i que la joventut va esdevenir una nova categoria pedagògica després de la Gran Guerra (1914-1918), és evident que fou durant el període d’entreguerres quan es va gestar la concepció d’una joventut que, al marge de la manipulació ideològica, va esdevenir una icona de la rebel·lia, un procés que troba referents en aquella famosa parella que, gràcies al cinema, va contribuir a l’emancipació de la joventut, tot coincidint amb moviments com el Maig del 68, sobretot després de l’estrena, l’any anterior, del film d’Arthur Penn que Warren Beatty i Faye Dunaway van protagonitzar. D’aquesta manera, després de la derrota del nazisme i del col·lapse del sistema soviètic, es pot considerar que la història de Bonnie i Clyde –una reedició popular de Romeu i Julieta– va captivar la joventut per enfrontar-se al sistema social establert, de manera que el seu exemple va marcar la trajectòria de molts joves al món occidental que, amb el rerefons de la Guerra del Vietnam, preconitzaven la pau i no la guerra.PARAULES CLAU: joventut, cinema, comunisme, nazisme, moviments juvenils, Bonnie Clark, Clyde Barrow.

Referencias bibliográficas

  • azpurua, F. (2005). «La Escuela de Chicago. Sus aportes para la in-vestigación en ciencias sociales». Sapiens. Revista Universitaria de Investigación, año 6, núm. 2, p. 25-35.
  • bellim, v. (2022). La meva Ucraïna. Barcelona: Univers.
  • bellmunt, d. de (2009). La Barcelona pecadora. Edició de Francesc Canosa. Barcelona: Acontravent.
  • bernstein, M. (2000). «Perfecting the New Gangster: Writing Bonnie and Clyde». Film Quarterly, vol. 53, núm. 4, p. 16-31. https://www.jstor.org/stable/1213748
  • blumenthal, K.(2018). Bonnie and Clyde: The Making of a Legend. Nova York: Viking.
  • boessenecKer, J. (2016). Texas Ranger: The Epic Life of Frank Hamer, the Man Who Killed Bonnie and Clyde. Nova York: St. Martin’s Press.
  • bonn, M. J. (1931). Prosperity. Ascensión y caída de la riqueza america-na. Madrid: Revista de Occidente.
  • bouquet, s. (2008). Sergei Eisenstein. Madrid: El País.
  • carnegie, d. (1949). Cómo suprimir las preocupaciones y disfrutar de la vida. Barcelona: Ediciones Cosmos.
  • cercós, R. i vilanou, C. (2018). «Francis Scott Fitzgerald, entre el puritanismo pedagógico y la moral postmoderna». Historia de la Educación, Revista interuniversitaria, vol. 37, p. 341-363.
  • eisenstein, S. M. (1990). Reflexiones de un cineasta. Barcelona: Lumen.
  • españa, r. de (2000). El cine de Goebbels. Barcelona: Ariel.españa, r. de (2001). «El cine nazi: temas y personajes». Historia Contemporánea, núm. 22, p. 151-178.
  • Ferro, M. (1993). «L’idéologie stalinienne au travers d’un film “Tcha-paev”», Cinéma et histoire. París: Gallimard, p. 82-102.
  • Fibla gutiérrez, E. (2021). Los años imposibles. Memoria inacabada de Juan Piqueras. València: Barlin libros.
  • Font, D. (1976). Del azul al verde. El cine español durante el franquismo.Barcelona: Avance.
  • Font, D. (1979). Conocer Eisenstein y su obra. Barcelona: Dopesa. goebbels, J. (1960). Diario. Barcelona: Plaza.
  • haFFner, E. (2015). La banda de Berlín. Germans de sang. Barcelona: Edicions La Campana.
  • heredero, C. F. (1988). «Cine soviético, 1928-1962. Del ocaso de las vanguardias al eclipse de primavera», a El cine soviético de todos los tiempos: 1924-1986. València: Filmoteca de la Generalitat Valen-ciana.
  • horváth, Ödön von (2019). Juventud sin Dios. Madrid: Nórdica li-bros.
  • ivens, J. (1933). «Reportajes de Nuestro Cine. Con Joris Ivens, cineas-ta holandés, realizador de “Komsomol”, film soviético sobre las Juventudes en URSS», Nuestro Cinema, núm. 12, junio-julio, pp. 177-182. [Aquest article es va reproduir a pérez merinero, Carlos y David: Del cinema como arma de clase. Antología de nuestro cinema 1932-1935. València: Fernando de Torres, 1975, p. 149-158]
  • Kracauer, S. (1985). De Caligari a Hitler. Historia psicológica del cine alemán.Barcelona: Paidós.
  • lussana, F. (2018). Cinema educatore: L’Istituto Luce dal fascismo alla Liberazione (1924-1945). Roma: Carocci editore.
  • maKarenKo, a. s. (2006). Poema pedagògic. Vic: Eumo.
  • moreu calvo, á. c. (2004). «Idealisme naturalista dels adolescents alemanys (1847-1945): dels Wandervögel (ocells errants) a la Hit-lerjugend (joventut hitleriana)». Educació i Història: revista d’història de l’educació, 2004, núm. 6, p. 36-43. https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223040
  • moussinac, l. (1928). Le cinéma soviétique. París: Gallimard.
  • navarra, A. (2016). El espejo blanco. Viajeros españoles en la URSS. Madrid: Fórcola
  • palau vergés, M. (1982-1983). «Moviment underground». Universitas Tarraconensis. Revista de Filologia, núm. 3, p. 127-151.
  • paz, M. A. y montero, J. (2009). El cine informativo 1895-1945. Creando la realidad. Barcelona: Ariel.
  • ploKhy, s. (2022). Las puertas de Europa. Pasado y presente de Ucrania. Barcelona: Península.
  • racionero, L. (1983). Del paro al ocio. Barcelona: Anagrama.
  • reed, J. (2017). Deu dies que trasbalsaren el món. Barcelona: Edicions de 1984.
  • reich, W. (1990). Pasión de juventud. Una autobiografía, 1897-1922. Barcelona: Paidós.
  • schlögel, K. (2014). Terror y utopía. Moscú en 1937. Barcelona: Acan-tilado.
  • schlögel, K. (2021). El siglo soviético. Arqueología de un mundo perdido. Barcelona: Galaxia-Gutenberg.
  • sender, R. J. (1933). «Notas sobre el cine soviético». Nuestro Cinema, núm. 13, octubre, p. 220. [Aquest article es va reproduir a pérezmerinero, Carlos y David: Del cinema como arma de clase. Antología de nuestro cinema 1932-1935. València: Fernando de Torres, 1975, p. 131-132]
  • seton, M. (1986). «Los errores de “El prado de Bejín”», a Sergei M. Eisenstein. Una biografía. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
  • shaW, C. R. (1966). The Jack-Roller. A Delinquent Boy’s Own Story. Chicago: University of Chicago Press.
  • snodgrass, J. (1976). «Clifford R. Shaw and Henry D. McKay: Chica-go Criminologists». The British Journal of Criminologists, vol. 16, núm. 1, p. 1-19.
  • solomon, B. P. (1978). Los felices cuarenta. Una educación sentimental. Barcelona: Seix Barral.
  • taillabert, Ch. (1999). L’Institut International du cinématographe édu-catif. Regards sur le rôle du cinéma éducatif dans la politique interna-tionale du fascisme italien. París: Éditions L’Harmattan.
  • thrasher, F. M. (2021). La banda (The gang). Un estudio de 1313 ban-das de Chicago. Barcelona: Ned ediciones.
  • tolstoi, L. (2019). El camino de la vida. Barcelona: Acantilado. töteberg, M. (1992). Fritz Lang. Barcelona: Edicions 62.
  • vela, F. (2021). Los Estados Unidos entran en la historia. Estudio pre-liminar de Eduardo Creus Visiers. Pamplona: Urgoiti editores.
  • vilanoui torrano, C. i vilaFrancai manguán, I. (2004). «La joventut en el context cultural d’entreguerres (1919-1939)». Educació i His-tòria: revista d’història de l’educació, núm. 6, p. 19-35. https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223039
  • vilanou torrano, C., padrós tuneu, N. i cercós raichs, R. (2022). «La representación de la educación en los documentales produci-dos por los totalitarismos europeos». Historia y memoria de la educa-ción, núm. 16, p. 11-76. https://doi.org/10.5944/hme.16.2022.33830
  • Wantedlovers (2010).Las cartas de amor de Bonnie & Clyde. Edició i pròleg d’Ana S. Pareja. Barcelona: Alpha Decay.
  • Wu Wing (2020). Proletkult. Manresa: Tigre de paper
  • zWeig, S. (2001). El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Barcelona: Quaderns Crema
  • subirats, e. (1975). Sex-Pol. La Revolución sexual. Barcelona: Barral editores.
Fuente de los datos: Dialnet