Guerra, llengua i joventut. El cas de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil (1936-1939)

  1. Naya Ortega, Ramon 1
  2. Prades Artigas, M. Lourdes 1
  3. Vilanou Torrano, Conrad 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Aldizkaria:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258,  2013-9632

Argitalpen urtea: 2024

Zenbakien izenburua: D’un jovent per a la guerra a un jovent per a la pau. Moviments Juvenils i Educació (1914-2022). Passat, present i futur

Zenbakia: 43

Orrialdeak: 63-97

Mota: Artikulua

DOI: 10.2436/20.3009.01.308 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Laburpena

En este artículo, los autores se acercan a los jóvenes que se incorporaron a las Brigadas Internacionales que participaron en la Guerra Civil española (1936-1939). Con un enfoque que recupera aspectos de la historia intelectual, se presenta un trabajo en que se vinculan tres conceptos –guerra, lengua y juventud– de forma que se entrecruzan las aportaciones que provienen de la historia general, de la documentación (y muy especialmente, del SIDBRINT, es decir, del Sistema de Información Digital sobre las Brigadas Internacionales) y de la evolución de la educación. Para lograr sus objetivos, el artículo abarca tres apartados: en el primero se destaca la presencia de la guerra como una constante histórica; en el segundo se revisan las relaciones entre lengua, milicia y alfabetización, mientras que el tercero aborda los lazos entre la revolución soviética y el ideario internacionalista que, de una manera u otra, dejaron su impronta en el programa ideológico y pedagógico de las Brigadas Internacionales.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Girard, R. Achever Clausewitz, Paris: Carnets Nord, 2007.
  • Tolstoi, Ll. Abecedari per a ús de les famílies i de les escoles. Primer llibre de lectura, Barcelona: Catalònia, 1928 (2ª ed. 1931. 3ª ed. 1935); Abecedari per a ús de les famílies i de les escoles. Segon llibre de lectura, Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1938.
  • Cercós i Raichs, R., Sánchez Margalef, F. i Vilanou, C. «Guerra i pedagogia a la cultura de la vella Europa. Cent anys després de la Gran Guerra (1914-1918)», Temps d’Educació, núm. 55 (2018), pàg. 13-41.
  • Burkert, W. Homo necans. Interpretaciones de ritos y mitos de la Antigua Grecia, Barcelona: Acantilado, 2013.
  • Casanovas, P. «Homo necans, per a una relectura de Hobbes en l’era digital», a L’estat. Col·loquis de Vic, xviii. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia, 2014, pàg. 73.
  • Fullat i Genís, O. Paideia-Humànitas, Alforja-Barcelona: Ateneu Cultural Josep Taverna, 2023.
  • Marquès, A. L’ofici de pensador cristià d’ençà del Concili Vaticà II. Un itinerari intel·lectual, Barcelona: Fundació Joan Maragall, 2011, pàg. 116.
  • Farre, R. «El frente revolucionario del arte. Creación y experimento en la primera cultura soviética», a Andrade, J. i Hernández Sánchez, F. (eds.). 1917. La Revolución rusa cien años después. Madrid: Akal, 2017, pàg. 161.
  • Kahler, E. Los alemanes, México: Fondo de Cultura Económica, 1977, pàg. 300
  • Schnitzler, A. El teniente Gustl, Barcelona: Acantilado, 2006.
  • Betancor, M. A. i Vilanou, C. «Fiesta, gimnasia y república. Tres modelos estatalistas de educación física (Platón, Rousseau y el jacobinismo político», Historia de la Educación, núm. 14-15 (1995), pàg. 81-100.
  • Bloch, M. La extraña derrota: testimonio escrito en 1940, Barcelona: Crítica, 2003.
  • Lyautey, H. «Du rôle social de l’officier dans le service militaire universel», Revue des Deux Mondes, tom 104, 1891, pàg. 443-459.
  • Maurois, A. Lyautey, Barcelona: Editorial Surco, 1943.
  • Heidsieck, P. «Le premier article de Lyautey. Mars 1891», Revue des Deux Mondes, (1951), pàg. 728.
  • Vilanou i Torrano, C. «El Soldat, el tinent i el filòsof: tríptic de la Gran Guerra (1914-1918): André Maurois i l’art de manar», a La Guerra. Col·loquis de Vic, XIX. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia, 2015, pàg. 138-145.
  • Hindenburg, P. Memorias de mi vida, Barcelona: Editorial Base, 2007; Von Papen, F., Memorias, Madrid: Espasa-Calpe, 1952.
  • Siemens, W. Memorias de mi vida, Berlín: Editora Internacional, 1927.
  • Plutarc, Vides paral·leles. Alexandre-Cèsar, Demetri-Antoni, Introducció, traducció i notes d’Antònia Soler i Nicolau, Palma: Edicions Documenta, 2021.
  • Rommel, E. Memorias, Barcelona: Altaya, 2007.
  • Kahler, E. Los alemanes, México: Fondo de Cultura Económica, 1977, pàg. 330.
  • Jünger, E. Tempestades de acero, Barcelona: Tusquets, 2005.
  • Malaparte, C. Técnicas de golpe de estado, Barcelona: Planeta, 2009.
  • Fernández Sirvent, R. Francisco Amorós y los inicios de la educación física moderna: biografía de un funcionario al servicio de España y de Francia, San Vicente del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2005.
  • De Amicis, E. Corazón. Madrid: Gadir, 2013.
  • Von Suttner, B. Abaixeu les armes!, Barcelona: Angle editorial-Institut Internacional per la Pau, 2014.
  • Hemingway, E. Un adéu a les armes, Barcelona: Proa, 1976.
  • Soler Mata, J. «Un siglo después acerca del tercer Congreso Internacional de Educación Moral de Ginebra (1922)», a García Redondo, E. i Vega Gil, L. (eds.), Liber amicorum. Homenaje al profesor José María Hernández Díaz. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2022, pàg. 409-414
  • Cornejo, M. H. El equilibrio de los continentes, Barcelona: Gustavo Gili, 1932, pàg. 94.
  • Maurois, A. Els silencis del Coronel Bramble, Barcelona: Selecta, 1967.
  • Naya, R. i Prades Artigas, M. L. «Brigades Internacionals: Multilingüisme, pedagogies i memòria», a La llengua. Col·loquis de Vic, xxvii. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia, 2023.
  • Ridruejo, D. Casi unas memorias, Barcelona: Península, 2017.
  • Anglada, L. El més petit de tots, Edició facsímil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Libros del Zorro Rojo, 2021.
  • Campillo, M. (Ed.), La Brigada del Vidre. Cròniques del front (1936-1939), Barcelona: L’Avenç, 2017, pàg. 70.
  • Del Barrio, J. A. «Entre educació obrera i alternativa cultural. Per què els treballadors van aprendre esperanto a Espanya al principi del segle xx», Kataluna Esperantisto, llengua internacional i drets lingüístics, núm. 357 (2011). https://raco.cat/index.php/KatalunaEsperantisto/article/view/269620.
  • Grousset, R. Bilan de l’histoire, Paris: Plon, 1949.
  • Roura-Parella, J. «VIII Congreso Internacional de Filosofía, celebrado en Praga del 2 al 8 de septiembre de 1934», Las Ciencias, núm.4 (1934), pàg. 975-980.
  • Klemperer, V. LTI–La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un filólogo, Barcelona: Editorial Minúscula, 2018.
  • Campillo, M. (Ed.), La Brigada del Vidre. Cròniques del front (1936-1939), Barcelona: L’Avenç, 2017, pàg. 71.
  • Vinyes, R. La presència ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931), Barcelona: Edicions 62, 1989.
  • Navarra, A. El espejo blanco. Viajeros españoles en la URSS, Madrid: Fórcola, 2016.
  • Xirau, J. «Notas de Rusia» (1931), Obras Completas. II. Escritos sobre educación y sobre el humanismo hispánico, Rubí: Anthropos, 1999, pàg. 381-385.
  • Gide, A. Regreso de la U.R.S.S. seguido de retoques a mi regreso de la U.R.S.S, Barcelona: Muchnik editores, 1982, pàg. 31.
  • Corderas Ibarz, F. «Als esportius de tot el món!» El fenomen esportiu i la causa republicana a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola». Tesi doctoral presentada a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). (2019).
  • Alías, M. L’última victòria de l’URSS. Històries fascinants de l’esport soviètic, des de la Revolució fins a Barcelona 92, Barcelona: Ara llibres, 2022, pàg. 37.
  • Gounot, A. Les mouvements sportifs ouvriers en Europe (1893-1939), Strasbourg: Presses Universitaires de Strasbourg, 2016.
  • Hilmes, O. Berlín, 1936. Dieciséis días de agosto, Barcelona: Tusquets editores, 2017.
  • Santacana, C. i Pujadas, X. L’altra Olimpíada, Barcelona 36. Esport, societat i política a Catalunya (1900-1936), Barcelona: Llibres de l’Índex, 1990.
  • Gounot, A. «El proyecto de la Olimpiada Popular de Barcelona (1936), entre comunismo internacional y republicanismo regional», Cultura, Ciencia y Deporte, vol. 1, núm. 3 (2005), pàg. 115-123.
  • Furmanof, D. A. Tchapayef, Barcelona: Picazo, 1973.
  • Ferro, M. «L’idéologie stalinienne au travers d’un film “Tchapaev”», Cinéma et histoire, Paris: Gallimard, 1993, pàg. 82-102.
  • Schlögel, K. Terror y utopía. Moscú en 1937, Barcelona: Acantilado, 2014.
  • Reed, J. Deu dies que trasbalsaren el mon, Barcelona: Edicions de 1984, 1986.
  • De la Arada, R., Sánchez Margalef, F. i Vilanou, C. «Joventut i cinema: Entre l’adoctrinament ideològic i la rebel·lia. Tres models: L’URSS, l’Alemanya nazi i els Estats Units». Ars Brevis, núm. 28 (2022), pàg. 275-307.
  • Vigués, P. Assaig sobre literatura catalana (del 1900 a la guerra civil), amb quatre contes socials, Terrassa, Rimeba, 1985, pàg. 148-149.
  • Pedret Otero, G. «La recepció del cinema soviètic en l’obrerisme català: el cas de l’anarcosindicalisme», a Mayayo, A., Rúa, J. M. i Segura, A. (eds.). Centenari de la Revolució russa, 1917-2017. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, pàg. 443-453.
  • Orwell, G. Homenatge a Catalunya. Introducció de Lionel Trilling, Barcelona: Destino, 2010.
  • Puigsech Farràs, J. «El imaginario de la Revolución rusa en la Guerra Civil española», a Andrade, J. i Hernández Sánchez, F. (eds.). 1917. La Revolución rusa cien años después. Madrid: Akal, 2017, pàg. 406.
  • Galí, R. Memòries, Barcelona: Proa, 2004, pàg. 80.
  • Naya Ortega, R. i Prades Artigas, M. L. Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua. Multilingüismo y pedagogías en las Brigadas Internacionales, Cádiz: Universidad de Cádiz, 2023.
  • Malaparte, C. El Volga nace en Europa, Barcelona: Tusquets, 2015.
  • Hoffman, P. Claus von Stauffenberg: la biografía del hombre que atentó contra Hitler, Barcelona: Destino, 2009.
  • Klemperer, V. Cultura. El vell i el nou humanisme, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019, pàg. 129.
  • Cañellas, C. i Torán, R. Dolors Piera, mestra, política i exiliada, Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat-Institut Municipal d’Educació, 2003.
  • Nin, A. Textos de pedagogia i literatura, Edició a cura de Pelai Pagès, Calafell: Llibres de Matrícula, 2008.
  • Remarque, E. M. Res de nou a l’Oest. Uma generació destruïda per la guerra. Narracions d’escenes viscudes per un soldat Alemany, Edició de Joan Alavedra. Barcelona: Clarasó, 1935.
Datuen iturria: Dialnet