Presència de Rousseau a Catalunyaentre el mite i la realitat

  1. Vilanou Torrano, Conrad
  2. Collelldemont Pujadas, Eulàlia
Journal:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258 2013-9632

Year of publication: 2012

Issue Title: 300 anys del naixement de J.-J. Rousseau, 1712-2012

Issue: 19

Pages: 97-152

Type: Article

More publications in: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Abstract

This paper offers an overview of Rousseau�s thought, using as its starting point its relation with stoic philosophy and dependence on Montaigne�s ideas, while at the same time highlighting �in the light of the Profession of faith of a Savoyard vicar, one of his most salient texts, as Rousseau himself said� the religious and spiritual dimension of his world view. It should not be forgotten that Rousseau not only turned away from the philosophy of the Enlightenment but also from those who maintained materialistic and atheistic theses, advocating instead a natural religion. Given these factors, it is not surprising that pedagogic naturalism found fertile ground in Catalonia during the first years of the 20th century, as its adaptation facilitated the development of a spiritual philosophy that matched the views of many schoolteachers who conceived Nature as a living thing. Thus, its religious undertones and quest for a natural life, without losing sight of the demand for austerity, held considerable appeal for the Catalan pedagogic renewal movement. Indeed, the Romantic tradition acted as a bridge that, through authors such as Alexander von Humboldt, enabled Rousseau�s ideas to germinate in Catalonia. However, with the advent of Noucentism in Catalonia in the early 20th century, authors such as Eugenio d�Ors published harsh criticisms of Rousseau�s romanticism. Other thinkers, such as Joaquín Xirau �who wrote within the historical context of the Spanish Republic� also moved away from Rousseau�s ideas about education. However, it is possible to postulate that Rousseau�s ideas triumphed indirectly through Goethe �the Romantic genius who came to be viewed as the champion of Neoclassicism� and Dewey, considering the concomitances between naturalism and pragmatism. The paper concludes that the presence of Rousseau�s pedagogics in the pedagogic renewal movement during the early decades of the 20th century in Catalonia is more a horizon that was aspired towards than a systematically and solidly built reality.

Bibliographic References

  • «Crónica de Jean-Jacques Rousseau por Bernardin de Saint-Pierre», Rousseau, Jean-Jacques. Las meditaciones del paseante solitario. Barcelona: Labor, 1976, pàg. 185.
  • Belenguer Calpe, Enrique. El naturalismo pedagógico. Madrid: Síntesis, 2004.
  • Bentacor, Miguel Ángel; Vilanou, Conrad. «Fiesta, gimnasia y república: lectura espartana de tres modelos estatalistas de educación física (Platón, Rousseau y el jacobinismo revolucionario)», Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, núm. 14-15, 1995-1996, pàg. 81-100.
  • Bermudo Ávila, José Manuel. «El camino de Rousseau: de la negación a la nada», Resurgimiento, núm. 1, hivern de 1980, pàg. 31-49.
  • Brassó, Frederic. Cristianisme i Il·lustració: conflicte obert. El drama religiós de J. J. Rousseau. Barcelona: Claret, 1988.
  • Burgener, Louis. L’Éducation corporelle selon Rousseau et Pestalozzi. Paris: Librairie Philosophique J. Vrin, 1973.
  • Cambeiro, Juan Andrés. «Colònies escolars: anàlisi històrica d’una aventura pedagògica (1876- 1920)», Educació i Història, núm. 9-10, 2006-2007, pàg. 193-243.
  • Chateau, Jean. Montaigne, psychologue et pédagogue. Paris: J. Vrin, 1971, pàg. 274.
  • Chesterfield, Lord. Cartas a su hijo. Edició de Marc Fumaroli. Barcelona: Acantilado, 2006.
  • Climent Terrer, Federico. Educación de los niños. Barcelona: Calpe (Manuales Gallach), sense any, pàg. 13.
  • Hernández, Mireia. Celestina Vigneaux i Cibils, 1878-1964. Les cantines escolars a Barcelona i la renovació pedagògica a l’escola pública. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.
  • Humboldt, Alexander. Del Orinoco al Amazonas. Barcelona: Editorial Labor, 1981, pàg. 5.
  • Laudo, Xavier. «El mestre ignorant: la filosofia de l’educació de Joseph Jacotot», Temps d’Educació, 29, 2005, pàg. 151-165.
  • Llinàs, Joan Lluís. Educació, filosofia i escriptura en Montaigne. Un comentari a «De l’educació dels infants». Palma: Universitat Illes Balears, 2001.
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. «La higiene i la medicina escolars. De Pere Felip Monlau a Lluís Sayé», Moreu, Ángel C. (coord.) Pedagogía y Medicina. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009, pàg. 83-115.
  • Montserrat i Vallvè, Anna de. «Herbart i el seu text a propòsit del “tacte pedagògic” (I)», Temps d’Educació, 41, 2011.
  • Ors, Eugenio d’. «Aprendizaje y heroísmo», Diálogos. Madrid: Taurus, 1981, pàg. 53.
  • Pamparacuatro Martín, Javier. «Aspectes i innovacions pedagògics de Port-Royal: La logique ou l’art de penser i la Grammaire générale et raisonnée», Temps d’Educació, núm. 35, 2008, pàg. 139-168.
  • Pijoan, Josep. Mi don Francisco Giner (1906-1910). Madrid: Biblioteca Nueva, 2002, pàg. 68.
  • Pire, George. Stoïcisme et pédagogie. De Zénon à Marc-Aurèle, de Senèque a Montaigne et à Rousseau. [Prefaci d’Henri-Irénée Marrou]. Liège-Paris: Dessain-Vrin, 1958.
  • Puig-Samper Mulero, Miguel Ángel; Rebok, Sandra. Sentir y medir. Alexander von Humboldt en España. Madrid: Doce Calles, 2007, pàg. 301-335.
  • Riba, Carles. Obres Completes, IV. Crítica, 3. Barcelona: Edicions 62, 1988, pàg. 130.
  • Rolland, Romain. El pensamiento vivo de Rousseau. Buenos Aires: Losada, 1959, pàg. 227.
  • Rousseau y Marx. Barcelona: Martínez Roca, 1972.
  • Rousseau, Jean Jacques. «Carta al Señor D’Alembert», Escritos de combate. Madrid: Alfaguara, 1979, pàg. 365.
  • Rousseau, Jean-Jacques. «Discurs sobre les ciències i les arts», Discursos. Professió de fe. Barcelona: Editorial Laia, 1983, pàg. 55.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Discursos. Professió de fe, pàg. 266.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari. Barcelona: Proa, 1996, pàg. 52.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De l’educació. Vic: Eumo, 1985, pàg. 68.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions. Barcelona: Edicions 62, 1985, pàg. 20.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Profesión de fe del vicario saboyano y otros escritos complementarios. [Introducció, traducció i notes d’Antonio Pintor-Ramos]. Madrid: Trotta, 2007, pàg. 176.
  • Soler Mata, Joan. «Entre Europa i Amèrica Llatina: Adolphe Ferrière i l’Escola Nova a Barcelona», Temps d’Educació, núm. 35, segon semestre 2008, pàg. 229-248.
  • Soler Mata, Joan. «Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle xx», Temps d’Educació, núm. 37, segon semestre 2009, pàg. 11-38.
  • Soler Mata, Joan. «Pedagogía contemporánea y teosofía en Cataluña durante el siglo XX: de los principios a las prácticas educativas», Celada Perandones, Pablo (ed.). Arte y oficio de enseñar. Dos siglos de perspectiva histórica. XVI Coloquio Nacional de Historia de la Educación. Burgo de Osma: SEDHE, 2011, vol. I, pàg. 647-656.
  • Spranger, Eduard. Cultura y educación (Parte histórica). Buenos Aires: Espasa-Calpe, 1948, pàg. 72.
  • Tolstoi, L. N. La escuela de Yásnaia Poliana. [Pròleg d’Alexandre Sanvisens]. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, 2003 (2a edició).
  • Vial, François. La doctrina educativa de J. J. Rousseau. Barcelona: Editorial Labor, 1931.
  • Villaverde, María José. Rousseau y el pensamiento de las luces. Madrid: Tecnos, 1997.
  • Xirau, Joaquín. «Amor y mundo», Obras Completas. I. Escritos fundamentales. Barcelona: Anthropos, 1998, pàg. 182.
  • Xirau, Joaquín. «La concepción del mundo de Goethe», Revista de Pedagogía, Madrid, núm. 124 (abril 1932).
  • Xirau, Joaquín. Obras Completas, III, Escritos sobre historia de la filosofía, vol. 2, Artículos y ensayos. Barcelona, Anthropos, 2000, pàg. 226.
  • Zweig, Stefan. «Montaigne», El legado de Europa. Barcelona: Acantilado, 2003, pàg. 26.