Francisca Palau-Ribes (1910-1996) i Roser Pujades Duran (1932-1975)Renovació Pedagògica i Testimoni Cristià en femení

  1. Domènech i Vivas, Clara 1
  2. Garcia Farrero, Jordi 1
  3. Vilanou i Torrano, Conrad 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revista:
Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

ISSN: 1136-3711

Any de publicació: 2021

Número: 27

Pàgines: 54-92

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

Resum

En aquest article, els autors constaten la presència a Catalunya, des de la dècada dels anys trenta, d’una posició intel·lectual d’inspiració cristiana, vinculada a moviments com Pax Romana-MIIC, que des d’una actitud política es pot situar en la perspectiva de les terceres vies i que va bategar amb il·lusió en ocasió del Concili Vaticà Segon (1962-1965). Ben al contrari del que hom podria suposar, es detecta una important participació de les dones catòliques en aquest moviment  intel·lectual. Entre elles sobresurten noms com el de Francisca Palau-Ribes Casamitjana (1910-1996), que s’havia interessat per la pedagogia, que va presidir l’Agrupació Catòlica de Graduades de Barcelona i que es va posar al capdavant del SIESC  (Secrétariat International des Enseignants Secondaires Catholiques) a partir de 1972. Igualment, en aquest context destaca la personalitat de Roser Pujades i Duran (1932-1975), professora de matemàtiques que des d’un pregon cristianisme va conjuminar la pedagogia i l’espiritualitat, tot preocupant-se per la formació dels joves en una actitud educativa i didàctica renovadora, sense oblidar la seva participació activa en les jornades de treball que preparaven les reunions anuals del SIESC i en les quals es va donar molta importància a la informació que s’extreia de les enquestes que es passaven als joves. En fi, al costat d’altres moviments pedagògics renovadors com Rosa Sensat, cal tenir en compte aquest grup de treball que, amb el suport i la participació de persones com Pau López Castellote (1929-1994), que va liderar el SIESC a casa nostra després de la mort de Roser Pujades, van treballar per la renovació de l’educació del nostre país, en el moment de la transició democràtica i amb voluntat d’inculturar el missatge cristià entre les noves generacions. PARAULES CLAU: renovació pedagògica, Concili Vaticà Segon, Església catalana, Francisca Palau-Ribes, Roser Pujades Duran.

Referències bibliogràfiques

  • A.A.V.V. (1975). Les terceres vies a Europa. Barcelona: Nova Terra.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1970). Autoritat i diàleg a l’escola. Aportacions i estudis. Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1972). Reformes escolars i educació. Què esdevindrà l’esperit de l’home. Aportacions i estudis-3. Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1975). Fer entre tots ambients de pau. Aportacions i estudis-6. Barcelona: A.C.G. i Comissió prepara-tòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1976). Escola i participació. Aportacions i estudis-7. Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1977). Ciència i opció ideològica. Aportacions i estudis-8. Col·lecció «Roser Pujades». Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1981). Educació i sentit de la vida. Aportacions i estudis-11. Col·lecció «Roser Pujades». Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1983). El treball educatiu. Aporta-cions i estudis-12. Col·lecció «Roser Pujades». Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • balmeS, J. (2009). Criteri i pedagogia. Edició de Conrad Vilanou. Barce-lona: Universitat Ramon Llull [Facultat de Filosofia de Catalunya].
  • barry, g. (2012). The Disarmament of Hatred. Marc Sangnier, French Catholicism, and the Legacy of the First World War, 1914-1915. Ba-singstoke: Palgrave MacMillan, 2012.
  • beSalú CoSta, x. (2019). La renovació pedagògica a la Catalunya del segle xxi. Discurs de recepció com a membre numerari. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • CalaiS, y. (Sense data). SIESC over half a century.http://www.siesc.eu/en/history.php
  • Canyà, Ll. (1954). L’etern femení. Barcelona: Gráficas R. Durán Alsina (1ª ed. 1934, sisena edició 1954).
  • Codina, m. t. (2002). «Rosa Sensat y los orígenes de los movimientos de renovación pedagógica». Historia de la Educación, 21, p. 91-104.
  • Congar, y. (1963). Jalones para una teología del laicado. Barcelona: Estela (2ª ed.).
  • eStopi puig, Q. (1976). «Sobre la Roser Pujades i Duran». Escola i participació. Barcelona: Agrupació Catòlica de Graduades i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C., p. 35-67.
  • eStopi puig, Q. (1978). La Roser Pujades. Barcelona: Agrupació Ca-tòlica de Graduades.
  • feixaSi Sibila, V. (2019). Ser persona. Vida, pensament pedagògic i acció educativa de Pau López Castellote (1929-1994). Lleida: Pagès.
  • garCia farrero, J.; lafuente nafría, B. i vilanou torrano, C. (2018). «Las Universidades católicas en Europa: Lovaina, Friburgo y Milán. Sus repercusiones en España a comienzos del siglo XX». Foro de Educación, 25, p. 141-170.
  • garCiai Jordan, p. (1986). Els catòlics catalans i la Segona República 1931-1936. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • gonZÁleZi vilalta, a. (2013). La tercera Catalunya (1936-1940). Bar-celona: Edicions de 1984.
  • leClerCQ, J. (1955). Introducción a la sociología. Traducció d’Alexandre Sanvisens. Barcelona: Instituto Católico de Estudios Sociales de Barcelona. .
  • maritain, J. (1966). Humanisme integral. Barcelona: Edicions 62.
  • maSnoui boixeda, r. (1986). El problema català. Reflexions per al diàleg. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • maSSoti muntaner, J. (2003). Església i societat a la Catalunya contem-porània. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • monéS puJol-buSQuetS, J., pagèS, p., ribalta, m. et al. (1972). A l’avant-guarda de l’educació: experiències pedagògiques 1900-1938. Barcelona: Departament d’activitats culturals de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.
  • moranti ariño, toni (2012). «“Para influir en la vida del Estado Futuro”: Discurso –y práctica– falangista sobre el papel de la mujer y la feminidad, 1933-1945». Historia y Política, 27, p. 113-141.
  • palau-ribeS, f. (1935). Ramón de la Cruz und der französische Kulture-influss im Spanien des XVIII Jahrhunderts. Bonn, Ludwig Röhrocheid (Studien zur abendländischen Geistes und Gesellschafts-Geschi-chte, VI).
  • palau-ribeS, f. (1943a). «El concepto de sabiduría de Peter Wust». Verdad y Vida, 4, p. 813-819.
  • palau-ribeS, f. (1943b). Habla la vida. Estampas de la vida femenina. Barcelona: Editorial y Librería Herder.
  • palau-ribeS, f. (1945). «El concepto de sabiduría de Peter Wust». Verdad y Vida, 11, p. 620-636.
  • palau-ribeS, f. (1946). Formar y educar. Barcelona: Editorial Políglota.
  • piCaS, f. a. (2006). L’heroica dona catalana durant la persecució religio-sa a Catalunya (1936-1939). La Jonquera: Pivesa.
  • puJadaS duran, r. (1966). «Expansión de la ciencia matemática». Enseñanza Media, núm. 160. P. 43-49.
  • SaleS, J. (2018). Escrits sobre la filosofia catalana. Edició a cura de Josep Monserrat i Molas. Cabrera de Mar: Galerada.
  • SanviSenS, a. (2005). Doctor Alexandre Sanvisens. Pedagog i pensador. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • SugranyeSde franCH, r. (Sense data). Le mouvement international des intellectuels catholiques 1947-1957. Friburg: Pax Romana-MIIC.
  • SugranyeSde franCH, r. (1988). «Culturalment Catalunya ja és Eu-ropa», a Repte de Catalunya davant Europa. Barcelona: Fundació Dr. Lluís Vila d’Abadal, p. 7-19 [El text correspon a la conferència dictada el 26 de novembre de 1985].
  • SugranyeSde franCH, r. (1998). Militant per la justícia. Memòries dia-logades amb el pare Hilari Raguer. Barcelona: Proa.
  • torralba roSelló, f. (2003). Entre la fe i la cultura. Memòria i pensament de Maria Rosa Ferré i Escofet. Lleida: Pagès.
  • torralba roSelló, f. (2020). Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein. Madrid: BAC (Biblioteca de Autores Cristianos).
  • turró ortega, g. i vilanou torrano, C. (2014). La pedagogia espor-tiva de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, 1931-1936. Barcelona: Claret.
  • varelai Serra, J. (2008). Maria Rúbies o el repte constant. Política, reli-gió i pedagogia a la Catalunya del segle XX. Lleida: Pagès.
  • via taltavull, J. m. (1992). «El món ideològic de l’època i pressupò-sits filosòfics del Vaticà ii», a Què en queda del Concili Vaticà ii? En el vint-i-cinquè aniversari de la seva cloenda. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, p. 55-71.
  • vilanou torrano, C.; garCia farrero, J. i lafuente nafría, b. (2019). «Tres aspectos de la pedagogía católica belga en España. Neoesco-lasticismo, formación obrera y doctrina social», a Hernández Díaz, José María (Coord.) Influencias belgas en la educación española e Iberoamericana. Salamanca: Universidad de Salamanca, p. 17-80.
  • william, F. M. (2002). La vida de María. Barcelona: Herder.
  • wuSt, p. (1943). «Testamento de un profesor católico», Verdad y Vida, 2, pp. 416-420 [Por la copia, Dr. F. Palau-Ribes Casamitjana]
Fuente de los datos: Dialnet