Francisca Palau-Ribes (1910-1996) i Roser Pujades Duran (1932-1975)Renovació Pedagògica i Testimoni Cristià en femení

  1. Domènech i Vivas, Clara 1
  2. Garcia Farrero, Jordi 1
  3. Vilanou i Torrano, Conrad 1
  1. 1 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

Revue:
Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

ISSN: 1136-3711

Année de publication: 2021

Número: 27

Pages: 54-92

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccès ouvert editor

D'autres publications dans: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

Résumé

En este artículo, los autores constatan la presencia en Cataluña, desde la década de los años treinta, de una posición intelectual de inspiración cristiana, vinculada a movimientos como Pax Romana-MIIC, que desde una actitud política se puede situar en la perspectiva de las terceras vías y que latió con ilusión con ocasión del Concilio Vaticano Segundo (1962-1965). Al contrario de lo que se podria suponer, se detecta una importante participación de las mujeres católicas en este movimiento  intelectual. Entre ellas sobresalen nombres como el de Francisca Palau-Ribes Casamitjana (1910-1996), que se había interesado por la pedagogía, que presidió la Agrupación Católica de Graduadas de Barcelona y que se puso al frente del SIESC  (Secrétariat International des Enseignants Secondaires Catholiques) a partir de 1972. Igualmente, en este contexto destaca la personalidad de Roser Pujades Duran (1932-1975), profesora de matemáticas que desde un profundo cristianismo aunó la pedagogía y la espiritualidad, preocupándose por la formación de los jóvenes en una actitud educativa y didáctica renovadora, sin olvidar su participación activa en las jornadas de trabajo que preparaban las reuniones anuales del SIESC y en las que se dio mucha importancia a la información que se extraía de las encuestas que se pasaban a los jóvenes. En fin, junto a otros movimientos pedagógicos renovadores como Rosa Sensat, debe tenerse en cuenta este grupo de trabajo que, con el apoyo y la participación de personas como Pau López Castellote (1929-1994), que lideró el SIESC en Cataluña después de la muerte de Roser Pujades, trabajaron por la renovación de la educación de nuestro país, en el momento de la transición democrática y con voluntad de inculturar el mensaje cristiano entre las nuevas generaciones. PALABRAS CLAVE: renovación pedagógica, Concilio Vaticano Segundo, Iglesia catalana, Francisca Palau-Ribes, Roser Pujades Duran.

Références bibliographiques

  • A.A.V.V. (1975). Les terceres vies a Europa. Barcelona: Nova Terra.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1970). Autoritat i diàleg a l’escola. Aportacions i estudis. Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1972). Reformes escolars i educació. Què esdevindrà l’esperit de l’home. Aportacions i estudis-3. Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1975). Fer entre tots ambients de pau. Aportacions i estudis-6. Barcelona: A.C.G. i Comissió prepara-tòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1976). Escola i participació. Aportacions i estudis-7. Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1977). Ciència i opció ideològica. Aportacions i estudis-8. Col·lecció «Roser Pujades». Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1981). Educació i sentit de la vida. Aportacions i estudis-11. Col·lecció «Roser Pujades». Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • agrupaCió CatòliCade graduadeS (1983). El treball educatiu. Aporta-cions i estudis-12. Col·lecció «Roser Pujades». Barcelona: A.C.G. i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C.
  • balmeS, J. (2009). Criteri i pedagogia. Edició de Conrad Vilanou. Barce-lona: Universitat Ramon Llull [Facultat de Filosofia de Catalunya].
  • barry, g. (2012). The Disarmament of Hatred. Marc Sangnier, French Catholicism, and the Legacy of the First World War, 1914-1915. Ba-singstoke: Palgrave MacMillan, 2012.
  • beSalú CoSta, x. (2019). La renovació pedagògica a la Catalunya del segle xxi. Discurs de recepció com a membre numerari. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • CalaiS, y. (Sense data). SIESC over half a century.http://www.siesc.eu/en/history.php
  • Canyà, Ll. (1954). L’etern femení. Barcelona: Gráficas R. Durán Alsina (1ª ed. 1934, sisena edició 1954).
  • Codina, m. t. (2002). «Rosa Sensat y los orígenes de los movimientos de renovación pedagógica». Historia de la Educación, 21, p. 91-104.
  • Congar, y. (1963). Jalones para una teología del laicado. Barcelona: Estela (2ª ed.).
  • eStopi puig, Q. (1976). «Sobre la Roser Pujades i Duran». Escola i participació. Barcelona: Agrupació Catòlica de Graduades i Comissió preparatòria del Congrés del S.I.E.S.C., p. 35-67.
  • eStopi puig, Q. (1978). La Roser Pujades. Barcelona: Agrupació Ca-tòlica de Graduades.
  • feixaSi Sibila, V. (2019). Ser persona. Vida, pensament pedagògic i acció educativa de Pau López Castellote (1929-1994). Lleida: Pagès.
  • garCia farrero, J.; lafuente nafría, B. i vilanou torrano, C. (2018). «Las Universidades católicas en Europa: Lovaina, Friburgo y Milán. Sus repercusiones en España a comienzos del siglo XX». Foro de Educación, 25, p. 141-170.
  • garCiai Jordan, p. (1986). Els catòlics catalans i la Segona República 1931-1936. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • gonZÁleZi vilalta, a. (2013). La tercera Catalunya (1936-1940). Bar-celona: Edicions de 1984.
  • leClerCQ, J. (1955). Introducción a la sociología. Traducció d’Alexandre Sanvisens. Barcelona: Instituto Católico de Estudios Sociales de Barcelona. .
  • maritain, J. (1966). Humanisme integral. Barcelona: Edicions 62.
  • maSnoui boixeda, r. (1986). El problema català. Reflexions per al diàleg. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • maSSoti muntaner, J. (2003). Església i societat a la Catalunya contem-porània. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • monéS puJol-buSQuetS, J., pagèS, p., ribalta, m. et al. (1972). A l’avant-guarda de l’educació: experiències pedagògiques 1900-1938. Barcelona: Departament d’activitats culturals de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.
  • moranti ariño, toni (2012). «“Para influir en la vida del Estado Futuro”: Discurso –y práctica– falangista sobre el papel de la mujer y la feminidad, 1933-1945». Historia y Política, 27, p. 113-141.
  • palau-ribeS, f. (1935). Ramón de la Cruz und der französische Kulture-influss im Spanien des XVIII Jahrhunderts. Bonn, Ludwig Röhrocheid (Studien zur abendländischen Geistes und Gesellschafts-Geschi-chte, VI).
  • palau-ribeS, f. (1943a). «El concepto de sabiduría de Peter Wust». Verdad y Vida, 4, p. 813-819.
  • palau-ribeS, f. (1943b). Habla la vida. Estampas de la vida femenina. Barcelona: Editorial y Librería Herder.
  • palau-ribeS, f. (1945). «El concepto de sabiduría de Peter Wust». Verdad y Vida, 11, p. 620-636.
  • palau-ribeS, f. (1946). Formar y educar. Barcelona: Editorial Políglota.
  • piCaS, f. a. (2006). L’heroica dona catalana durant la persecució religio-sa a Catalunya (1936-1939). La Jonquera: Pivesa.
  • puJadaS duran, r. (1966). «Expansión de la ciencia matemática». Enseñanza Media, núm. 160. P. 43-49.
  • SaleS, J. (2018). Escrits sobre la filosofia catalana. Edició a cura de Josep Monserrat i Molas. Cabrera de Mar: Galerada.
  • SanviSenS, a. (2005). Doctor Alexandre Sanvisens. Pedagog i pensador. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
  • SugranyeSde franCH, r. (Sense data). Le mouvement international des intellectuels catholiques 1947-1957. Friburg: Pax Romana-MIIC.
  • SugranyeSde franCH, r. (1988). «Culturalment Catalunya ja és Eu-ropa», a Repte de Catalunya davant Europa. Barcelona: Fundació Dr. Lluís Vila d’Abadal, p. 7-19 [El text correspon a la conferència dictada el 26 de novembre de 1985].
  • SugranyeSde franCH, r. (1998). Militant per la justícia. Memòries dia-logades amb el pare Hilari Raguer. Barcelona: Proa.
  • torralba roSelló, f. (2003). Entre la fe i la cultura. Memòria i pensament de Maria Rosa Ferré i Escofet. Lleida: Pagès.
  • torralba roSelló, f. (2020). Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein. Madrid: BAC (Biblioteca de Autores Cristianos).
  • turró ortega, g. i vilanou torrano, C. (2014). La pedagogia espor-tiva de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, 1931-1936. Barcelona: Claret.
  • varelai Serra, J. (2008). Maria Rúbies o el repte constant. Política, reli-gió i pedagogia a la Catalunya del segle XX. Lleida: Pagès.
  • via taltavull, J. m. (1992). «El món ideològic de l’època i pressupò-sits filosòfics del Vaticà ii», a Què en queda del Concili Vaticà ii? En el vint-i-cinquè aniversari de la seva cloenda. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, p. 55-71.
  • vilanou torrano, C.; garCia farrero, J. i lafuente nafría, b. (2019). «Tres aspectos de la pedagogía católica belga en España. Neoesco-lasticismo, formación obrera y doctrina social», a Hernández Díaz, José María (Coord.) Influencias belgas en la educación española e Iberoamericana. Salamanca: Universidad de Salamanca, p. 17-80.
  • william, F. M. (2002). La vida de María. Barcelona: Herder.
  • wuSt, p. (1943). «Testamento de un profesor católico», Verdad y Vida, 2, pp. 416-420 [Por la copia, Dr. F. Palau-Ribes Casamitjana]
La source de données: Dialnet