Presència de Rousseau a Catalunyaentre el mite i la realitat

  1. Vilanou Torrano, Conrad
  2. Collelldemont Pujadas, Eulàlia
Revista:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258,  2013-9632

Año de publicación: 2012

Título del ejemplar: 300 anys del naixement de J.-J. Rousseau, 1712-2012

Número: 19

Páginas: 97-152

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Resumen

En este artículo se ofrece un perfil del pensamiento de Rousseau a partir de su relación con la filosofía estoica y su dependencia respecto de las ideas de Montaigne, a la vez que se remarca �a la vista de la Profesión de fe del vicario saboyano� la dimensión religiosa y espiritual de su cosmovisión. Sobre la base de estos supuestos se revisa el impacto de las ideas de Rousseau en el romanticismo del siglo xix, sin perder vista las críticas que mereció su pedagogía por parte de los ideólogos del Novecentismo (Eugenio d�Ors, Joaquín Xirau). Finalmente, se concluye que la presencia de la pedagogía de Rousseau en el Movimiento de Renovación Pedagógica, vivido durante las primeras décadas del siglo xx en Cataluña, constituye más un horizonte que una realidad construida sistemática y sólidamente.

Referencias bibliográficas

  • «Crónica de Jean-Jacques Rousseau por Bernardin de Saint-Pierre», Rousseau, Jean-Jacques. Las meditaciones del paseante solitario. Barcelona: Labor, 1976, pàg. 185.
  • Belenguer Calpe, Enrique. El naturalismo pedagógico. Madrid: Síntesis, 2004.
  • Bentacor, Miguel Ángel; Vilanou, Conrad. «Fiesta, gimnasia y república: lectura espartana de tres modelos estatalistas de educación física (Platón, Rousseau y el jacobinismo revolucionario)», Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, núm. 14-15, 1995-1996, pàg. 81-100.
  • Bermudo Ávila, José Manuel. «El camino de Rousseau: de la negación a la nada», Resurgimiento, núm. 1, hivern de 1980, pàg. 31-49.
  • Brassó, Frederic. Cristianisme i Il·lustració: conflicte obert. El drama religiós de J. J. Rousseau. Barcelona: Claret, 1988.
  • Burgener, Louis. L’Éducation corporelle selon Rousseau et Pestalozzi. Paris: Librairie Philosophique J. Vrin, 1973.
  • Cambeiro, Juan Andrés. «Colònies escolars: anàlisi històrica d’una aventura pedagògica (1876- 1920)», Educació i Història, núm. 9-10, 2006-2007, pàg. 193-243.
  • Chateau, Jean. Montaigne, psychologue et pédagogue. Paris: J. Vrin, 1971, pàg. 274.
  • Chesterfield, Lord. Cartas a su hijo. Edició de Marc Fumaroli. Barcelona: Acantilado, 2006.
  • Climent Terrer, Federico. Educación de los niños. Barcelona: Calpe (Manuales Gallach), sense any, pàg. 13.
  • Hernández, Mireia. Celestina Vigneaux i Cibils, 1878-1964. Les cantines escolars a Barcelona i la renovació pedagògica a l’escola pública. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.
  • Humboldt, Alexander. Del Orinoco al Amazonas. Barcelona: Editorial Labor, 1981, pàg. 5.
  • Laudo, Xavier. «El mestre ignorant: la filosofia de l’educació de Joseph Jacotot», Temps d’Educació, 29, 2005, pàg. 151-165.
  • Llinàs, Joan Lluís. Educació, filosofia i escriptura en Montaigne. Un comentari a «De l’educació dels infants». Palma: Universitat Illes Balears, 2001.
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. «La higiene i la medicina escolars. De Pere Felip Monlau a Lluís Sayé», Moreu, Ángel C. (coord.) Pedagogía y Medicina. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009, pàg. 83-115.
  • Montserrat i Vallvè, Anna de. «Herbart i el seu text a propòsit del “tacte pedagògic” (I)», Temps d’Educació, 41, 2011.
  • Ors, Eugenio d’. «Aprendizaje y heroísmo», Diálogos. Madrid: Taurus, 1981, pàg. 53.
  • Pamparacuatro Martín, Javier. «Aspectes i innovacions pedagògics de Port-Royal: La logique ou l’art de penser i la Grammaire générale et raisonnée», Temps d’Educació, núm. 35, 2008, pàg. 139-168.
  • Pijoan, Josep. Mi don Francisco Giner (1906-1910). Madrid: Biblioteca Nueva, 2002, pàg. 68.
  • Pire, George. Stoïcisme et pédagogie. De Zénon à Marc-Aurèle, de Senèque a Montaigne et à Rousseau. [Prefaci d’Henri-Irénée Marrou]. Liège-Paris: Dessain-Vrin, 1958.
  • Puig-Samper Mulero, Miguel Ángel; Rebok, Sandra. Sentir y medir. Alexander von Humboldt en España. Madrid: Doce Calles, 2007, pàg. 301-335.
  • Riba, Carles. Obres Completes, IV. Crítica, 3. Barcelona: Edicions 62, 1988, pàg. 130.
  • Rolland, Romain. El pensamiento vivo de Rousseau. Buenos Aires: Losada, 1959, pàg. 227.
  • Rousseau y Marx. Barcelona: Martínez Roca, 1972.
  • Rousseau, Jean Jacques. «Carta al Señor D’Alembert», Escritos de combate. Madrid: Alfaguara, 1979, pàg. 365.
  • Rousseau, Jean-Jacques. «Discurs sobre les ciències i les arts», Discursos. Professió de fe. Barcelona: Editorial Laia, 1983, pàg. 55.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Discursos. Professió de fe, pàg. 266.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari. Barcelona: Proa, 1996, pàg. 52.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De l’educació. Vic: Eumo, 1985, pàg. 68.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions. Barcelona: Edicions 62, 1985, pàg. 20.
  • Rousseau, Jean-Jacques. Profesión de fe del vicario saboyano y otros escritos complementarios. [Introducció, traducció i notes d’Antonio Pintor-Ramos]. Madrid: Trotta, 2007, pàg. 176.
  • Soler Mata, Joan. «Entre Europa i Amèrica Llatina: Adolphe Ferrière i l’Escola Nova a Barcelona», Temps d’Educació, núm. 35, segon semestre 2008, pàg. 229-248.
  • Soler Mata, Joan. «Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle xx», Temps d’Educació, núm. 37, segon semestre 2009, pàg. 11-38.
  • Soler Mata, Joan. «Pedagogía contemporánea y teosofía en Cataluña durante el siglo XX: de los principios a las prácticas educativas», Celada Perandones, Pablo (ed.). Arte y oficio de enseñar. Dos siglos de perspectiva histórica. XVI Coloquio Nacional de Historia de la Educación. Burgo de Osma: SEDHE, 2011, vol. I, pàg. 647-656.
  • Spranger, Eduard. Cultura y educación (Parte histórica). Buenos Aires: Espasa-Calpe, 1948, pàg. 72.
  • Tolstoi, L. N. La escuela de Yásnaia Poliana. [Pròleg d’Alexandre Sanvisens]. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, 2003 (2a edició).
  • Vial, François. La doctrina educativa de J. J. Rousseau. Barcelona: Editorial Labor, 1931.
  • Villaverde, María José. Rousseau y el pensamiento de las luces. Madrid: Tecnos, 1997.
  • Xirau, Joaquín. «Amor y mundo», Obras Completas. I. Escritos fundamentales. Barcelona: Anthropos, 1998, pàg. 182.
  • Xirau, Joaquín. «La concepción del mundo de Goethe», Revista de Pedagogía, Madrid, núm. 124 (abril 1932).
  • Xirau, Joaquín. Obras Completas, III, Escritos sobre historia de la filosofía, vol. 2, Artículos y ensayos. Barcelona, Anthropos, 2000, pàg. 226.
  • Zweig, Stefan. «Montaigne», El legado de Europa. Barcelona: Acantilado, 2003, pàg. 26.
Fuente de los datos: Dialnet